El ple de l’Ajuntament va acordar, en sessió extraordinària celebrada ahir, la tercera aprovació inicial de Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). L’acord va comptar amb els vots favorables del PSC, ERC, Esparreguera 2031, Esparreguera en Comú Podem, Junts per Esparreguera, el Partit Popular i el regidor no adscrit, mentre que la CUP hi va votar en contra. El POUM és l’instrument legal i tècnic fonamental que defineix el model de vila per als propers anys, classifica el sòl i estableix les pautes per al desenvolupament urbà, econòmic i ambiental. La tercera aprovació inicial del Pla d’Ordenació Urbanística ha estat necessària per tal d’adaptar el document a la nova legislació catalana que exigeix reserves superiors d’habitatge de protecció oficial, per ajustar els estàndards de zones verdes i per integrar requeriments tècnics d’última hora del Ministeri de Transports respecte a l’autovia A-2. El procés continua, a partir d’ara, amb una fase d’exposició pública de 45 dies hàbils perquè la ciutadania presenti al·legacions i, més endavant, haurà de passar per l’aprovació provisional pel Ple i la definitiva per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme.

En la seva intervenció, l’alcalde d’Esparreguera, Juan Jurado, va qualificar l’expedient com el "més important i transcendental" que pot abordar el municipi. L’alcalde va recordar que, des de la nul·litat del pla anterior el 2013, la vila ha patit anys de "pèrdua d’oportunitats" en el desenvolupament industrial, la creació de llocs de treball i el desplegament de polítiques d’habitatge públic. Jurado va defensar que aquest POUM “projecta una vila que creix moderadament, que es dota d’habitatge de protecció oficial, que garanteix un bon accés a les zones verdes, que acull un desenvolupament industrial necessari i raonable, que ve a solucionar algunes de les assignatures pendents de la vila  com la regularització dels barris de Mas d’en Gall i de Can Rial, que deixa la porta oberta a la regularització de Can Vinyals i la solució urbanística per la Colònia Sedó, i possibilita els creixements del Castell II i La Plana II, que fa tants anys que en sentim a parlar”.

La regidora d’Urbanisme i Via Pública, Nati Sanchez, va detallar que el nou document no busca créixer molt, sinó "créixer millor", apostant per una ciutat compacta i barris més connectats. Sanchez va explicar que el nou planejament es fonamenta en cinc directrius estratègiques: “la reorientació del model de creixement urbà, la diversificació de les activitats productives, la potenciació dels espais lliures i els equipaments, la integració del patrimoni arquitectònic i ambiental, i la protecció del sol no urbanitzable”. Pel que fa al creixement residencial, la regidora d’Urbanisme va destacar que el POUM permetrà projectar fins a 1.660 habitatges protegits (un 46,32% del potencial total de 3.235 habitatges), dels quals la meitat seran de lloguer. La major part dels nous habitatges es construiran al Castell II, on es preveu la creació de 1.548 habitatges, dels quals 836 seran de protecció pública; i a La Plana II, a la Creueta, on s’hi projecten fins a 525 habitatges, dels quals 284 seran de protecció pública.

Una de les peces clau exposades per la regidora Sanchez és el desenvolupament de la "Porta Sud", formada per quatre Polígons d’Actuació Urbanística (PAU 05 al 08) que transformaran l'entrada sud de la vila. Sánchez va anunciar que en aquest sector s'ha reservat una parcel·la de 2.599 m² per a la construcció d'un futur CUAP (Centre d'Urgències d'Atenció Primària) i un espai específic per a una estació d'autobusos, “infraestructura que permetrà concentrar la majoria del transport públic en un punt estratègic i millorar la visibilitat de l'entrada al municipi”. Al centre de la vila, Nati Sanchez va destacar el PAU 03 per eliminar l'impacte visual de les mitgeres a l'avinguda de Francesc Macià i el PAU 02 a l'antic Teatre l'Estrella, on es faran 16 habitatges, la meitat dels quals protegits.

En l’àmbit dels equipaments i espais lliures, la regidora d’Urbanisme va detallar que el pla reserva 177.949 m² per a zones verdes i 73.563 m² per a equipaments repartits per tots els barris, incloent Mas d'en Gall, Can Rial i Can Vinyals. Com a novetat destacada, va esmentar la reserva de 17.000 m² prop de Can Roca per a un nou equipament esportiu que respongui a les necessitats actuals del poble. També va posar en valor el Pla de Millora Urbana de la Colònia Sedó, “que permetrà rehabilitar l'espai, reconèixer els usos residencials i industrials existents i preservar la seva identitat històrica en col·laboració amb l’INCASOL”. Finalment, Sánchez també va defensar la diversificació econòmica aprofitant la connectivitat de la B-40, amb la creació de nous espais industrials a Magarola Sud (86.600 m²) i l'ordenació de Ca n'Estruc, on s’inclourà una nova zona verda a l’entrada per millorar l'estètica del sector. Finalment, va referir-se a la protecció del patrimoni, recordant que el nou catàleg protegeix 178 elements (arquitectònics, arqueològics, naturals i ambientals) i 34 masies i cases rurals en sòl no urbanitzable.

En el torn d’intervencions dels grups polítics, el portaveu d’Esparreguera 2031, Andrés Labella, va confirmar el vot favorable de la seva formació al considerar el document una eina imprescindible per al progrés de la ciutadania. Labella va subratllar que el pla preveu un creixement d’uns 3.000 habitatges en un horitzó de vint anys, el que permetrà al municipi apropar-se als 30.000 habitants i situar-se en un nivell similar al de poblacions veïnes com Olesa de Montserrat. Segons el portaveu, aquesta evolució és clau “perquè la vila deixi enrere anys de paràlisi urbanística...sortim de l'estancament i anem a una situació similar a la dels nostres veïns per competir amb oportunitats". Labella va posar especial èmfasi en la posició geoestratègica d’Esparreguera, ressaltant que l’obertura de la B-40 ofereix un potencial que el municipi ha d'aprofitar. Finalment, Andrés Labella va expressar la seva confiança que el procés de tramitació sigui àgil i que durant el 2027 el municipi pugui disposar ja de l'aprovació definitiva. Tot i que va admetre que poden aparèixer informes desfavorables o al·legacions durant l'exposició pública, va assegurar que el consistori tindrà marge de maniobra per rectificar i no perdre terminis.

Per la seva banda, el regidor d’Esparreguera en Comú Podem, Joan Sánchez, va descriure la sensació d’un "constant déjà-vu" per les successives aprovacions, però va qualificar el pas de necessari i pragmàtic per resoldre mancances estructurals, especialment als barris perifèrics. Sánchez va reconèixer que el nou text és "més realista i pragmàtic" que els anteriors, però va lamentar que sigui un planejament menys ambiciós en qüestions clau com la mobilitat. Pel que fa a l’habitatge, una de les crítiques més potents de Sánchez s'ha centrat en el règim de protecció oficial. El regidor ha retret que el pla només destini el 50% de l’habitatge de protecció oficial a lloguer, defensant que el 100% hauria de ser en aquest règim per evitar que les unitats acabin en el mercat lliure en un futur. Finalment, el portaveu dels comuns va expressar la seva queixa sobre la gestió dels temps de revisió de la documentació definitiva del POUM, assenyalant que no van disposar d’aquesta fins fa tot just dues setmanes. Malgrat això, el regidor va reiterar el suport al document per pragmatisme, concloent que "aquest és un pas endavant molt necessari per Esparreguera" per resoldre les demandes que el poble reclama actualment.

En el seu torn, el portaveu de la CUP, Miguel Guiral, va expressar una oposició frontal a la tercera aprovació inicial del POUM, argumentant que el document no respon a les necessitats de la vila ni a un model participat. Segons Guiral, aquest no és el POUM que el govern desitjava, sinó un document "imposat pel canvi de llei del passat desembre", especialment pel que fa a l'increment de densitat. En mobilitat, va denunciar que el pla no resol els problemes estructurals i que, en promoure creixements als extrems del nucli i a Can Rial, fomenta l'ús del vehicle privat donant lloc a un model “que és incompatible amb la igualtat de gènere en augmentar la dependència del cotxe”. Pel que fa a l'habitatge, Miguel Guiral va dubtar que el potencial de 3.235 habitatges sigui una solució real, recordant que "a Esparreguera fa més de 20 anys que no es fa habitatge protegit" malgrat les reserves. Finalment, va qüestionar la planificació industrial amb un 21% de desocupació als polígons actuals i va posar en dubte la idoneïtat de situar l'estació d'autobusos a l'extrem sud d'un municipi “tan allargat”. Guiral va concloure que el pla no és "sostenible ni social, ni econòmic, ni mediambientalment".

El regidor de Junts per Esparreguera, Jordi Mestres, va recordar que la vila pateix una "situació urbanística anòmala" des de la nul·litat del pla de 2004 que ha dificultat l'impuls de projectes, la planificació d'equipaments i el desenvolupament econòmic del municipi. El regidor va explicar que aquesta tercera aprovació és indispensable per adaptar el document a nous requeriments legals, posant un èmfasi especial en l’habitatge protegit. Mestres va valorar positivament l'increment de les reserves de sostre per a habitatge de protecció oficial, subratllant que el planejament ha de ser part activa de la solució als problemes d'accés a l'habitatge que pateixen joves i famílies. Malgrat el vot afirmatiu, el portaveu de Junts es va mostrar crític amb les formes del govern, lamentant que la documentació definitiva es lliurés als grups tot just una setmana abans del Ple i que el grau de consens hagi estat inferior al de les etapes de 2019 i 2022. Tot i això, Mestres va apel·lar a la responsabilitat per damunt de les discrepàncies de model i va sentenciar que "Esparreguera no es pot permetre continuar indefinidament sense POUM".

El portaveu del Partit Popular, Adolfo Sancha, va intervenir de manera breu per confirmar el seu vot favorable a la tercera aprovació inicial del POUM. Sancha va voler marcar una línia clara entre el treball polític i el tècnic, defensant que la redacció d'un document d’aquestes característiques ha d'estar en mans de professionals capacitats. Sancha va sostenir que, tot i que els grups municipals han mantingut nombroses reunions i han tingut accés a informes molt amplis al llarg de la legislatura, els membres del consistori no disposen dels coneixements tècnics suficients per rebatre de forma fonamentada les conclusions dels arquitectes redactors. Segons el seu criteri, el debat no hauria de derivar cap a una discussió de matisos tècnics, sinó que s'ha de centrar en la utilitat final de l'eina urbanística per al conjunt de la ciutadania. El regidor popular va admetre l'existència de discrepàncies polítiques sobre les diferents visions de desenvolupament, però va instar a posar l'interès general del poble per davant d’aquestes diferències de model. Sancha va argumentar que “la prioritat absoluta és que Esparreguera disposi finalment d'un full de ruta actualitzat per sortir de la paràlisi actual”.

Alfons Puche, portaveu d’ERC, va definir el planejament no com un fi en si mateix, sinó com la eina indispensable que ha de permetre al municipi avançar cap a un model de vila concret. El portaveu republicà va voler marcar la distinció entre la visió política i l'execució professional del document. Segons Puche, mentre que als representants polítics els correspon imaginar "quin tipus de vila" volen per al futur, han estat els tècnics municipals i l'equip de projectistes externs els qui han hagut de fer "aterrar a la realitat" aquelles idees. Un dels punts més importants de la seva intervenció va ser la defensa de la rendibilitat dels nous sectors de creixement. Puche va advertir que, atès que el POUM afecta directament propietats i persones, els creixements planificats han de resultar prou atractius per als inversors privats. En la seva anàlisi, va argumentar que si la planificació no preveu un rendiment econòmic ajustat al mercat, no hi haurà promotors disposats a executar les obres i els sectors quedaran deserts, “un escenari que no interessaria a ningú”. Finalment, el portaveu d'ERC va posar en valor l'alta qualitat de les aportacions tècniques que han permès superar les nombroses sessions de treball i arribar a aquesta fase del procés, desitjant que aquesta sigui l'última aprovació inicial del document .

El portaveu del PSC, Daniel Farriols, va tancar el debat amb un discurs marcat per l'optimisme, qualificant la sessió com una de les més transcendentals dels últims temps per al municipi. Farriols va destacar la percepció que "aquesta vegada la feina s'ha fet bé" i va assegurar que el consistori està definitivament encaminat cap a una aprovació que, tot i ser formalment la tercera inicial, ha de considerar-se ja com la definitiva i creïble. El regidor socialista va agrair la tasca de tots els serveis de la casa i va reconèixer el lideratge polític d'Alfons Puche, de l'alcalde Juan Jurado i, de forma molt especial, de la regidora d'Urbanisme Nati Sanchez. Davant l'ampli suport al document, Farriols va lloar la "responsabilitat política" dels grups de l'oposició que van votar favorablement, destacant que aquest gran consens demostra que el projecte és sòlid i respon a la voluntat de la majoria. Segons el portaveu del PSC, Esparreguera viu un "moment d'oportunitats" clau per l'obertura de la B-40 i la transformació de l'eix de les avingudes de Francesc Macià i Francesc Marimon. En la seva anàlisi, va defensar els nous sectors industrials com a via per generar ingressos i va destacar fites com la reserva per al futur CUAP, l'estació d'autobusos i el blindatge de l'habitatge protegit amb un repartiment al 50% entre lloguer i venda.

L’aprovació del POUM permetrà substituir el planejament vigent de 1983 (revisat el 1996), un marc legal urbanístic obsolet que no respon a la realitat d’una població que s’ha més que duplicat des d’aleshores. Després de les aprovacions inicials de 2019 i 2022, aquesta tercera aprovació inicial és el pas previ indispensable per blindar les polítiques d'habitatge social, regularitzar els barris de Mas d’en Gall i Can Rial com a sòl urbà consolidat i activar sectors industrials que generin riquesa per al municipi. El procés continua ara amb l’exposició pública de 45 dies hàbils per a la presentació d’al·legacions i la recollida dels informes sectorials de la Generalitat i l'Estat, tràmits previs a la seva aprovació definitiva per part de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona.