El vot esparreguerí a les eleccions a les Corts Generals del 28 d’abril ha seguit la tònica del Baix Llobregat, amb el PSC com a guanyador de les eleccions al Congrés dels Diputats amb un 26% dels vots, però a molt poca distància d'Esquerra Republicana, que s'ha situat com a segona força amb un 24,74% dels vots emesos. A Catalunya els republicans han estat la formació més votada, amb un 24,59% dels vots, seguits dels socialistes, amb el 23,21%.

La nota destacada de la jornada electoral ha estat l’alta participació, que s’ha situat a Esparreguera en el 77,55%, dos punts percentuals per sobre de la mitjana espanyola i en la línia de Catalunya. Aquesta dada suposa 12 punts percentuals per sobre de la participació registrada a Esparreguera a les eleccions generals del 2016 i és la segona dada històrica de participació més elevada dels darrers vuit anys a la nostra vila. En total, varen ser 12.794 les persones que varen anar a votar diumenge a Esparreguera, però el nombre de vots vàlids és de 12.726.

D’aquests, un 26% han anat a parar al PSC-PSOE, un total de 3.309, xifra absoluta que suposa un guany de 1.348 votants respecte de les anterior eleccions generals. El PSC-PSOE ha passat de ser la segona candidatura més votada a les dues anteriors convocatòries electorals del mateix tipus, al 2015 i 2016, a guanyar-les a Esparreguera al 2019. Ha estat la candidatura més votada a 12 de les 22 meses electorals, mentre que en vuit més ha guanyat Esquerra Republicana i en una única mesa, a Mas d’en Gall, En Comú Podem.

La vencedora de les eleccions a Catalunya, Esquerra Republicana, ha estat amb 3.148 vots la segona formació més votada a Esparreguera, amb un 24,74% dels vots vàlids. Aquest resultat suposa guanyar 1.413 vots respecte de les anteriors eleccions generals, les de 2016, essent aquesta la formació que més vots ha guanyat en aquestes eleccions a Esparreguera. Esquerra Republicana havia estat la tercera candidatura més votada al 2016 a la nostra vila i, per tant, ha pujat fins a la segona posició.

La tercera força més votada a Esparreguera en les eleccions al Congrés dels Diputats ha estat En Comú Podem, que en les dues anteriors convocatòries de 2015 i 2016 havia estat la formació guanyadora. En aquesta ocasió, ha obtingut 2.202 vots, perdent-ne 1.021 respecte de les eleccions de 2016. El resultat obtingut per En Comú Podem representa el 17,30% dels vots vàlids. La formació va guanyar en una sola mesa, a Mas d’en Gall, però va ser la segona més votada en cinc meses més. Ha obtingut a Esparreguera la mateixa posició que a Catalunya, encara que en percentatge de vots el seu pes és superior a la nostra vila.

Ciutadans ha estat la quarta formació política més votada a Esparreguera el 28A, amb 1.392 vots, que suposen un 10,94% i un guany de 250 respecte de les eleccions generals de 2016. Aquesta formació passa de la cinquena a la quarta posició. La cinquena posició a Esparreguera ha estat per Junts per Catalunya, que ha obtingut 994 vots, un 7,81%. En aquest cas, la comparació només es pot fer amb els resultats de Convergència Democràtica (CDC), que al 2016 va ser sisena, amb 912 vots. La sisena posició ha estat per al Partit Popular, amb 543 vots, un 4,27%, perdent-ne 721. Era la quarta candidatura més votada a les eleccions de 2016 i ha passat a la sisena posició.

La irrupció de VOX com a cinquena força al Congrés dels Diputats no ha tingut un paral·lelisme a Esparreguera. Tot així, aquesta nova formació ha aconseguit a la nostra població 517 vots, un 4,06% del total. La resta de vots han quedat repartits, amb xifres molt menors, entre PACMA (246), Front Republicà (241), Recortes Cero, el Partit Comunista del Poble de Catalunya, Izquierda en Positivo, el Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya i Convergents.

L’única incidència de la jornada del diumenge electoral va ser l’obertura amb alguns minuts de retard d’alguns col·legis, en detectar-se a primera hora que les paperetes d’una de les candidatures, PACMA, no hi eren. Ràpidament es va contactar amb el magatzem central, a la delegació del govern a Barcelona, i un transport les va fer arribar amb urgència, fent possible l’obertura dels col·legis. En aquells on es va produir un retard, la jornada electoral es va allargar més enllà de les vuit del vespre, tants minuts com s’havia retardat l’obertura.