El PSC va guanyar les eleccions municipals d’ahir a Esparreguera amb 3.802 vots, que li han comportat un salt important en el nombre de regidors, passant de 6 a 9. El segon gran guanyador de la nit va ser Esquerra Republicana, que se situa com a segona força més votada i passa de 2 a 3 regidors. Per altra banda, el PP desapareix de l’arc municipal, en no assolir el 5% mínim de vots necessari per obtenir representació; i la CUP perd 3 regidors i es queda en 2. Tampoc varen ser bons els resultats de Junts per Esparreguera, que es queda amb 1 sol regidor; ni d’Esparreguera en Comú, que en perd un i es queda en 2. Va quedar sense canvis Ciutadans, que es manté amb els 2 regidors que ja tenia. Els mateixos que obté l’única candidatura nova que es presentava a aquestes eleccions, Esparreguera 2031. La participació va ser alta, tractant-se d’unes eleccions municipals: un 61,23%, gairebé sis punts superior a la de 2015, havent votat 10.150 persones d’un cens de 16.577. De fet, ha estat la major participació registrada des de fa 16 anys, el 2003, i suposa que més de 1.000 votants nous es varen mobilitzar.

El PSC amb 3.802 vots, el 37,76%, guanya 1.816 electors respecte de les eleccions municipals anteriors i se situa com a primera força municipal en totes les meses d'Esparreguera. Eduard Rivas, Maria Vallejo, Rogeli de la Cruz, Maria Mas i Toni Molar, cinc dels sis regidors que ha tingut el PSC durant aquest mandat, repetiran en el proper consistori. Els acompanyaran Daniel Farriols, Sara Gómez, Juan Jurado i Maria del Carmen Sáez. Eduard Rivas ha explicat en declaracions Ràdio Esparreguera que no tenen intenció d’abandonar el tarannà de diàleg i que buscaran arribar a consensos amplis: “Intentarem estar a l’altura de les expectatives perquè és una gran responsabilitat. Parlarem amb tothom per mantenir el diàleg i generar un esperit de cohesió i consensos al poble. Venim d’un govern que ha estat profitós i esperem continuar”. Tot i el bon resultat, al PSC li manquen dos regidors per tenir majoria absoluta, que situa en 11 escons. Eduard Rivas apuntava ahir que el seu soci prioritari serà Esparreguera en Comú, amb qui ja han compartit un mandat a l’Ajuntament.

El PSC s'ha situat a una distància considerable de la resta de candidatures, ja que per exemple multiplica per 2,5 els resultats de la segona força, Esquerra Republicana. La formació republicana va obtenir 1.485 vots, el 14,75% del total, i en va guanyar 606 respecte de les eleccions municipals de 2015. El cap de llista republicà, Alfons Puche, lamentava no haver pogut aconseguir el quart regidor: “Igualem el millor resultat de la història del partit, amb 3 regidors. Treballarem per Esparreguera però ha estat una llàstima no haver aconseguit el quart per pocs vots. Intentarem dialogar amb tothom i estar a l’altura del que se’ns proposi”. Els resultats republicans suposen l’entrada al nou Ajuntament, que es constituirà el proper 15 de juny, d’Alfons Puche, que era la primera vegada que es presentava com a cap de llista; Nabila Belghanou i Jaume Escudé, que serà regidor per tercer mandat.

La tercera força més votada va ser la CUP, però la formació passa de tenir 5 regidors a tenir-ne 2, que seran la cap de llista, Raquel Montoya, i Pol Valldeperas, tots dos regidors en el mandat que ha tancat. La CUP va rebre 1.119 vots, un 11,11%, i en va perdre 617 respecte de les eleccions anteriors. Raquel Montoya no amagava la seva tristesa a l’hora de valorar els resultats: “Evidentment estem tristes. La CUP no ha tret bons resultats tampoc a l’àrea metropolitana i el context no ha acompanyat. Seguirem treballant perquè el nostre projecte és municipalista i tenir menys regidores a la institució també ens permet dedicar més esforços a fer activitats a peu de carrer”.

Estabilitat és la paraula que millor descriu els resultats de Ciutadans a Esparreguera, que es converteix en la quarta formació més votada. La formació va perdre 20 vots i en va obtenir 888, el 8,82%. Això comporta la continuïtat de Josep Maria González, que repetia com a cap de llista, i de Francisco Aguilar, que estarà al consistori per segon mandat. Josep Maria González valorava així el resultat de la formació taronja, afirmant que han resistit al ‘tsunami socialista’: “Ens hem mantingut pràcticament igual, però el nostre objectiu no era mantenir els dos regidors, sinó augmentar i haurem d’analitzar perquè no ho hem aconseguit. Hem aguantat el tsunami del PSC. Ara farem una oposició responsable. Hem demostrat que som un partit amb què es pot arribar a una entesa”.

Esparreguera en Comú ha passat de ser la tercera força més votada fa quatre anys a situar-se en cinquena posició. Ha obtingut 874 vots, el 8,68%, perdent-ne 350 respecte de les municipals de 2015. Això comporta un regidor menys, passant de 3 a 2, que seran Emmanuel Ortí, que repetia com a cap de llista, i Rafael Soriano. Emmanuel Ortí ha manifestat la seva decepció amb els regidors però veu positivament que Esparreguera hagi preferit les formacions d’esquerres: “Hem perdut 350 vots, però en clau positiva podem dir que Esparreguera ha decidit que vol un govern d’esquerres. Prioritzarem que el projecte que hem iniciat com a govern, que s’ha vist premiat en aquestes eleccions malgrat ho ha aclaparat tot el PSC i no s’ha visualitzat prou no la nostra feina, pugui continuar en el proper mandat”.

Esparreguera 2031, l’única candidatura nova en aquestes eleccions, aconseguia obtenir 865 suports, un 8,59% dels vots emesos que es tradueixen en 2 regidors. Això suposa l’entrada a l’arc municipal de Manel Rocai Joana Mora. El moviment electoral ha tret els seus millors resultats al centre de la vila, segons Roca han aconseguit captar part de l’electorat tradicional de l’antiga convergència: “Per nosaltres és un èxit haver tret dos regidors. Hem aconseguit bons resultats sobretot al centre de la vila, però esperem de mica en mica poder arribar també als barris, on no hem tingut l’oportunitat de donar-nos a conèixer”.

Junts per Esparreguera, amb 700 vots, va ser la setena força i l’única que es queda amb un sol regidor, que serà el cap de llista, Jordi Mestres. La marca del PDeCAT va obtenir un 6,95% dels sufragis i, si comparem amb els resultats de Convergència i Unió fa quatre anys, va perdre 217 vots. Mestres ha manifestat la seva decepció amb els resultats: “La veritat és que esperàvem més, mantenir els dos que ja teníem en l’anterior mandat. Podem dir que són uns resultats decebedors. Esparreguera 2031 també ha tret molts vots a la CUP, així que no crec que ens hagi perjudicat. Obrirem ara un període de reflexió i valorarem els resultats”.

Finalment, el Partit Popular, amb 276 vots, no va assolir el 5% mínim necessari per obtenir representació i queda fora del proper consistori. La formació va perdre 185 vots respecte de 2015. El seu cap de llista, Carlos Garcia, considerava que, ja que aquests vots no havien anat a parar a Ciutadans, formaven part del 40% d’abstenció. Garcia atribuïa els mals resultats, en bona part, a la llei d’Hondt: “Ens ha afectat molt l’alta participació. Crec que el nostre electorat s’ha quedat a casa i no ens ha donat suport, desapareixem del consistori d’Esparreguera”. Després de vuit anys com a regidor Carlos García s’acomiada de la política municipal. Això sí, diu que seguirà treballant fora del consistori i fa un balanç molt positiu del seu pas per l’Ajuntament.

El PSC també guanya a Europa

Les eleccions municipals del 26 de maig varen coincidir amb les eleccions europees, que va guanyar també el PSC amb 2.692 vots, seguit per ERC-Ara Repúbliques, amb 2.400 vots. Molt a prop, en tercera posició, Junts per Catalunya-Lliures per Europa, amb 2.257 vots i, allunyant-se d’aquest bloc de tres candidatures amb resultats similars, Unidas Podemos, amb 851 vots; Ciutadans amb 808; Partit Popular amb 376 i VOX amb 239.

La coincidència amb les eleccions europees va fer que la participació en aquestes s’enfilés al 60,02%, 15 punts superior a les anteriors. Com a curiositat, 107 persones que varen anar a votar van decidir posar només papereta a l’urna de les municipals i no votar a les europees.