Tanca

Esparreguera acull el col·loqui “Història i futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia”

Aquestes jornades internacionals tindran lloc del 23 al 25 de maig al recinte de l’antiga colònia industrial i comptaran amb la participació de més d’una vintena de professionals de diferents àmbits que abordaran temes vinculats a l’aigua, els recursos hídrics i energètics i el valor patrimonial i de futur de la Colònia Sedó. Per a assistir-hi es necessita inscripció prèvia

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL), juntament amb l’Ajuntament d’Esparreguera, l’Associació per a la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn, el Museu de la Colònia Sedó, PIMEC i el Col·lectiu per a un nou model Energètic i Social Sostenible (CMES), organitzen el col·loqui internacional “Història i futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia”, que tindrà lloc al recinte de l’antiga colònia tèxtil esparreguerina els dies 23, 24 i 25 de maig. En aquestes jornades, que s’emmarquen en la celebració del 50è aniversari del CECBLL, hi participaran més d’una vintena de professionals de diferents àmbits, com la història, l’enginyeria, l’arquitectura, la sostenibilitat, l’arqueologia i el dret, majoritàriament procedents de Catalunya però també d’altres països com França, Escòcia o Grècia. Durant el col·loqui, que comptarà amb diferents ponències, diàlegs i xerrades, s’abordaran tres àmbits temàtics: l’aigua i la fàbrica, els recursos hídrics i energètics i el valor patrimonial i de futur de la Colònia Sedó. Per a participar en aquestes jornades es necessita inscripció prèvia, omplint el formulari electrònic o bé escrivint un correu electrònic a [email protected].

Aquest any el CECBLL celebra “50 anys compartint cultura al Baix Llobregat” i un dels seus actes centrals és el col·loqui internacional “Història i futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia”. La presidenta del CECBLL, Genoveva Català, ha explicat que “el centre té el compromís de promocionar la comarca i contribuir a cohesionar-la a través de la cultura, el coneixement i la defensa del patrimoni”. En aquest sentit, ha apuntat que “la Colònia Sedó ofereix un magnífic exemple per reflexionar sobre la dialèctica entre aigua i energia” i, per això,  s’organitza aquest col·loqui internacional per “crear un àmbit on aportar coneixement i debat sobre aquests dos grans recursos al llarg de la història i, alhora, oferir un marc de reflexió sobre el futur de la Colònia Sedó en les seves diferents dimensions: la patrimonial i museística, la industrial en relació als recursos i la possible recuperació de la dimensió residencial”.

Per la seva banda, l’alcalde d’Esparreguera, Eduard Rivas, ha assegurat que “estem molt contents que la colònia susciti interès més enllà de l’Ajuntament i que tinguem gent còmplice, com el CECBLL, que ens està ajudant a situar la importància de la Colònia Sedó i el seu patrimoni en l’agenda política”. Rivas ha destacat que “aquestes jornades permetran conèixer de primera mà la realitat i la història de la Colònia i la industrialització a Catalunya, però també ajudaran a generar cohesions internes per a modernitzar-la i dignificar-la i, alhora, contribuiran a la cerca d’oportunitats econòmiques i polítiques estructurals cara enfora, ja que hi participen diverses entitats supramunicipals i diferents associacions”. En paral·lel, des del consistori es treballa en el desplegament de l’Agenda Urbana, que té entre els seus objectius la reforma i posada en valor de la Colònia Sedó, a través de la constitució d’un ens de governança que agruparà tots els actors implicats per a decidir, de forma consensuada, el projecte de futur d’aquest espai.

El programa del col·loqui internacional “Història i futur de la Colònia Sedó” començarà el dijous 23 de maig, a les 10.30 del matí, amb la conferència inaugural “La Colònia Sedó. Molt més que una colònia industrial”, a càrrec de Gràcia Dorel-Ferré, doctora en història, experta en patrimoni industrial i consultant per la Unesco. Seguidament, s’abordarà el primer àmbit, Aigua i fàbrica, amb la ponència “L’aigua com a recurs. Una visió històrica” a càrrec de Llorenç Ferrer i Alòs, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i la conferència “L’energia de l’aigua: preses, canals i turbines” de Joan Carles Alayo Manubens, doctor en Enginyeria Industrial especialitzat en enginyeria elèctrica i membre de la Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura de la UPC.

A partir de les 12.45 del migdia, el col·loqui se centrarà en altres exemples de fàbriques mogudes per l’aigua com la de New Lanark Trust, a Escòcia, a càrrec de Graham U’ren, consultor urbanista i membre de Friends of New Lanark; el Molinar d’Alcoi, que explicaran Elisa Beneyto Gómez, doctora en Història i llicenciada en Història de l’Art, i Lluís Vidal Pérez, llicenciat en Història i en Història de l’Art;  Naoussa, Tesalònica amb Valia Amoiridou i Yorgos Adamidis; així com les intervencions de Rosa Serra Rotés, historiadora i presidenta de l’Àmbit de Recerques del Berguedà; i Jaume Perarnau i Llorens, doctor en Història de la Tècnica i Patrimoni Industrial per l’École des Hautes Études en Sciences Sociales (París-França).

Després de la pausa per dinar, a partir de les 3.30 del migdia, s’abordarà el segon àmbit, Recursos hídrics i energètics, amb la ponència “Canvis en l’energia 1850-2020: reflex a la Colònia Sedó” a càrrec de Carles Riba Romeva, professor emèrit de la UPC i president de l’associació CMES. Seguidament, es farà un diàleg entre aigua i energia amb la participació de Núria Salán Ballesteros, professora de la UPC-Terrassa i presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia; Carmen García Lores, experta en projectes de sostenibilitat ambiental i energètica públics i Màster en Història contemporània; Dante Maschio Gastelaars, ambientòleg, màster en Energies renovables i membre d’Enginyers sense Fronteres i d’Aigua és Vida, conduït per  Marga Estorach Fatsini, responsable de l’Agència d'Energia de les Terres de l'Ebre al COPATE.

I a les 5.30 de la tarda, s’abordarà la importància de la Colònia Sedó en el marc de la transició energètica amb les intervencions de Joan Herrera Torres, advocat, soci de SAMSO i director d’Energia del Prat; Josep M. Salas Prat, doctor enginyer i membre de CNMC; Eduard Furró Estany, enginyer i coordinador tècnic del col·lectiu CMES; Jaume Masclans, expert en energia i membre de PIMEC; i Sara Udina Armengol, arquitecta urbanista, coordinadora tècnica de la gerència d’urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona i membre de l’entitat Oikia. El primer dia del col·loqui clourà a les 7 del vespre amb la inauguració de l’exposició de fotografies de Josep Ignasi Oms Llohis “L’aigua motor de fàbriques”, que es podrà visitar del 23 de maig al 23 de juny, dissabtes i diumenges de 10 a 14 h.

El divendres 24 de maig començarà, a les 10 del matí, centrat en el tercer àmbit, Valor patrimonial i de futur de la Colònia Sedó, amb la ponència “De fàbrica tèxtil a àrea industrial: un diàleg entre el passat i el present de Can Sedó” a càrrec de Josep M. Cobos Hernández, màster en Història Econòmica i president de l’Associació per a la defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn. Seguidament, serà el torn d’Antoni Vilanova Omedes, arquitecte i redactor del Pla Director de la Colònia Sedó (2010) que oferirà la conferència “La Colònia Sedó: una identitat, un paisatge” i d’Eduard Rivas Mateo, alcalde d’Esparreguera, que clourà amb la ponència “La visió estratègica de la Colònia Sedó”. A les 12.15 del migdia s’abordarà el mosaic d’oportunitats de futur per a la Colònia Sedó i a les 13.30 es clourà el col·loqui.

Finalment, el dissabte 25 de maig a les 10 del matí, es farà el recorregut històric “El camí de l’Aigua”, que sortirà des de la porta del Museu de la Colònia Sedó i permetrà conèixer el trajecte que feia l’aigua des del Cairat, passant en superfície per l’aqüeducte o en mina, fins a arribar a la turbina de 1.400 cavalls que es veure in situ al Museu de la Colònia Sedó.