Un total de 469 persones, un 9% de la població, van exiliar-se d’Esparreguera a finals del mes de gener de 1939, poc abans que les tropes franquistes entressin a la vila. Aquesta dada és el resultat de la recerca realitzada pels historiadors esparreguerins Joana Llordella i Josep Maria Cobos, en el marc de la recerca col·lectiva impulsada pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) per a obtenir dades concretes dels exiliats i deportats als diferents municipis de la comarca un cop va acabar la Guerra Civil Espanyola. Tot i que estava previst que el treball col·lectiu es publiqués a finals de 2023, finalment l’estudi no es presentarà públicament fins a finals d’aquest any, ja que la dificultat en la recerca fa que encara hi hagi municipis que estan acabant de recopilar la informació necessària. En el cas d’Esparreguera sí que s’han lliurat ja els resultats de la investigació històrica que, a banda de la xifra dels esparreguerins i esparreguerines que van creuar la frontera francesa, també fa un seguiment de les persones o famílies exiliades i aporta dades sobre les que van tornar al municipi, les que es van quedar a França o les que van ser deportades a camps de concentració o d’extermini.

El treball sobre els exiliats i deportats d’Esparreguera va ser encarregat pel CECBLL a Joana Llordella, historiadora, catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes i impulsora de diferents projectes vinculats a la recerca d’històries de vida de persones exiliades; i Josep Maria Cobos, llicenciat en Història i autor de diferents publicacions, entre les quals “Esparreguera 1931-1939. República, guerra, revolució i repressió”. L’historiador, Josep Maria Cobos, en declaracions a l’emissora municipal, ha explicat que “hem estat treballant durant dos anys per quantificar l’exili que es produeix quan acaba la guerra a Catalunya, entre gener i febrer de 1939, i el volum d’exiliats ha resultat ser molt més elevat del que inicialment pensàvem”. Segons l’estudi, 469 persones es van exiliar a finals de gener de 1939, d’un poble que aleshores tenia uns 5.000 habitants, és a dir, un 9% de la població va haver de fugir. “Una xifra molt important, estic convençut que estarà entre les poblacions del Baix Llobregat amb un nombre d’exiliats més elevat”, ha apuntat Cobos.

Gairebé tots els exiliats van marxar el 22 de gener de 1939, 48 hores abans que entressin les tropes franquistes a Esparreguera i, tot i que més persones van sortir de la vila, segons l’estudi, 469 són les que van arribar a travessar la frontera amb França i, per tant, exiliar-se. La sortida d’Esparreguera va ser, segons ha explicat Cobos, “precipitada, però no improvisada”, ja que es va produir poc hores abans de l’entrada de les tropes franquistes, però des de l’Ajuntament, un comitè d’evacuació va coordinar la fugida del gruix de la població civil de la vila, amb diversos tipus de vehicles i seguint una ruta per l’interior, que passava per Arbúcies, Girona i Figueres fins acabar al pas fronterer del Pertús.

Josep Maria Cobos ha explicat que, entre els motius pels quals Esparreguera va tenir un percentatge tant elevat d’exiliats hi ha “la mobilització i la penetració de l’ideari republicà entre moltes capes de la població”. Per aquest motiu, tot i que hi havia persones que marxaven soles, hi havia moltes famílies que van haver de fugir: “Hem registrat des de nadons fins a avis de 80 anys i un total de 70 infants menors de 10 anys, i també moltes de les famílies van ser separades en arribar a França, en un recorregut molt difícil, en el que, a més, les autoritats franceses separaven homes, dones i infants un cop creuada la frontera”, apunta Cobos. La investigació no només ha quantificat l’exili, sinó que també ha fet “un seguiment individualitzat per saber que van fer els exiliats un cop travessada la frontera, els camps on van estar, els que van tornar, els que no, quan ho van fer”, ha apuntat l’historiador.

Amb aquestes dades, han classificat en quatre categories diferents el retorn o no retorn de les persones exiliades: un 27% van tenir un exili curt, ja que van tornar al cap d’uns mesos o com a molt a finals de 1940; un 30% no van tornar mai més a Esparreguera; un 17% van patir un exili de llarga durada i no van tornar fins al cap de molt anys, alguns fins i tot, cap als anys 70; i hi ha un 25% que no se sap si es van quedar a França o van tornar a altres municipis de Catalunya, però no a Esparreguera. Pel que fa a la recerca i la documentació que han hagut de realitzar per a obtenir totes les dades, Josep Maria Cobos ha detallat que ha estat “feixuga i complexa” i que han consultat fonts de l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament d’Esparreguera, però també informació de consells de guerra, informes de la Guàrdia Civil i altres autoritats franquistes, arxius francesos i també fonts de caràcter familiar o de cercles propers a les persones exiliades per poder contrastar les informacions. “Tot i que és una recerca que mai acaba, perquè sempre pot aparèixer nova informació, tenim quantificades les grans dades sobre l’exili a Esparreguera, un avenç important després de 85 anys sense dades concretes de les persones que van haver de fugir del municipi”, ha destacat Cobos.