L’Ajuntament d’Esparreguera va participar ahir en el “Memorial Abrera 19F - Olesa 21F: 86 anys dels assassinats d’Abrera i Olesa de Montserrat de febrer de 1939”, un acte d’homenatge a les 25 persones assassinades pel franquisme el 19 de febrer de 1939 al Cementiri Vell d’Abrera i el 21 de febrer al Cementiri Vell d’Olesa de Montserrat. Enguany s’ha descobert que, a banda de les víctimes d’Abrera i d'Olesa, també hi havia dos esparreguerins entre les persones afusellades: Miquel Hinojosa Izquierdo, afiliat a la CNT, i Joan Martí i Pons, afiliat a ERC. La jornada, organitzada des de la Regidoria de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica de l’Ajuntament d’Abrera i la Regidoria de Memòria Històrica de l’Ajuntament d’Olesa va començar al Parc de la Memòria d’Olesa de Montserrat, punt de sortida de la ‘Marxa Antifeixista. Caminem per la memòria i la justícia’, que va finalitzar al Cementiri Vell d’Abrera, on es va dur a terme l’homenatge solemne a les víctimes del franquisme.

El 24 de gener de 1939, l’exèrcit franquista, comandat per tropes de la divisió “Littorio”, va entrar a Esparreguera, i el dia 25, després que els tancs travessessin el riu per un pont construït al costat de la palanca de Can Sedó, i que les tropes i cavalleries ho fessin per la mateixa palanca, els nacionals van ocupar la vila d’Olesa de Montserrat i es van allotjar a l’edifici de les Escoles Nacionals. Les tropes van deixar Olesa, però un grup de soldats, amb un oficial al comandament, s’hi va quedar per tal de mantenir l’ordre que ells creien correcte. “La resta de la narració ja la coneixeu, però malauradament, durant molts anys, els esparreguerins i esparreguerines desconeixíem que entre els assassinats a Abrera hi havia dos ciutadans de la nostra vila. Dic que desconeixíem, però no era així en el cas de  la seva família, que mai els van oblidar i sabien que estaven enterrats aquí”, va explicar durant l’acte la regidora coordinadora d’Acció Comunitària i Desenvolupament Econòmic d’Esparreguera, Desirée Gómez.

Aquesta nova informació s’ha conegut gràcies a les investigacions promogudes per la historiadora esparreguerina Joana Llordella i l’olesana Blanca Mampel, a través dels seus treballs de recerca històrica i recuperació de la memòria democràtica. Aquest fet va fer que ahir l’Ajuntament d’Esparreguera se sumés a l’homenatge i l’ofrena floral institucional a les víctimes del franquisme, un acte que va comptar amb més d’un centenar de persones. Durant la seva intervenció, la regidora esparreguerina va destacar que “esperem que en un acte com el d’avui aconseguim un dels principals objectius que hauríem de seguir els demòcrates: el dret a la memòria aplicant els principis de veritat, justícia i reparació les víctimes del franquisme” i va assegurar que “des d’avui, Esparreguera participarà activament d’aquest acte anual de memòria, respecte i restitució des de la més ferma convicció democràtica”.

L’alcalde d’Abrera, Jesús Naharro, va afirmar que “hem de recordar els fets, el d’avui és un acte que posa en memòria a les noves generacions i a tota la ciutadania el que va succeir a Abrera i Olesa i com va afectar també els veïns del poble veí d'Esparreguera, que s'ha sumat a questa iniciativa” i va afegir que “el record i la memòria creix en un projecte que tenim molt clar que ha de perdurar en el temps adaptant-se a les noves situacions per tant que la nova ciutadania conegui uns fets que mai més s'han de tornar a repetir”. Així mateix, l’alcalde d’Olesa de Montserrat, Jordi Parent, va posar en relleu que “és un acte extremadament necessari per pal·liar i curar aquestes ferides que en el seu moment van haver-hi amb totes les famílies i el dolor de les famílies dels assassinats” i va apuntar que “ha de servir per educar a totes les persones que no han viscut aquests actes perquè mai més tornin a succeir i fer una línia vermella molt clara contra el feixisme i contra l'extrema dreta”.

L’acte també va comptar amb els parlaments del director General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Xavier Menéndez, que va avançar que el govern català té el projecte d'obrir aquesta fossa; i la regidora de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica d’Abrera, Arantxa Galofré; i Pau Figueras, besnét de l’alcade d’Olesa assasinat Félix Figueras. Segons la recerca feta fins ara, 25 persones (22 residents a Olesa de Montserrat, 2 a Esparreguera i 1 a Abrera) vinculades al sindicat anarquista Confederació Nacional del Treball (CNT) i als Partits d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i Unió de Rabassaires (UR), van ser assassinades per defensar la llibertat, els drets dels treballadors, els valors democràtics i la República el febrer de 1939 a Olesa i Abrera.