L’Ajuntament d’Esparreguera se suma a la denuncia feta pública avui per la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) que lamenta que els ajuntaments tornen a ser els grans perjudicats en l’assignació de recursos entre les diferents administracions estatals, després que el Senat hagi rebutjat, per segona vegada, els objectius d’estabilitat pressupostària i de deute públic per al conjunt de les administracions públiques per al període 2024-2026, presentats pel govern de l’Estat, pas previ a l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat. Això es tradueix en una menor capacitat de despesa de les comunitats autònomes i els ajuntaments per a l’any 2024. Així, en el cas de les administracions locals, hauran de tancar el pressupost amb dues dècimes de superàvit, en lloc d’un dèficit del 0% com estava previst inicialment. Per aquest motiu, l’entitat municipalista ha emès un comunicat on assegura que “és més necessari i urgent que mai abordar una reforma del finançament local per deixar fora del debat polític decisions que afecten serveis essencials que els ajuntaments ofereixen a la ciutadania” i sol·licita als diferents partits representants en el Parlament de Catalunya, el Congrés dels Diputats i especialment el Senat, que abordin definitivament la reforma del finançament local.

L’alcalde d’Esparreguera i president de l’FMC, Eduard Rivas, ha apuntat que “a la llarga llista de greuges de finançament que acumulen els ajuntaments des de l’inici de la crisi econòmica l’any 2008, i davant dels reptes cada vegada més complexos que hem d’assumir com a administració més pròxima a la ciutadania, s’hi suma de nou l’impacte que provocarà en els pressupostos locals del 2024 la no aprovació al Senat dels objectius de dèficit proposats pel govern de l’Estat”. Això provocarà, segons el comunicat emès per l’FMC, que les administracions locals hagin de tancar el pressupost amb dues dècimes de superàvit, el que “es tradueix en una reducció de despesa de 2.924 milions d’euros en l’àmbit estatal, afectant els serveis que ofereixen els consistoris a la ciutadania de pobles i ciutats”. A nivell local, l'alcalde ha apuntat que "a Esparreguera, haurem de tancar el pressupost no en equilibri, sinó amb un superàvit del 0.2%, per tant, haurem de retallar".

El document també apunta que “novament els Ajuntaments són els grans perjudicats en el repartiment de l’objectiu de dèficit entre les diferents administracions, ja que se’ls exigeix tancar el pressupost no amb equilibri pressupostari, sinó amb superàvit perquè altres administracions puguin fer més despesa”. En aquest sentit, recorda que els ens locals són l’única administració a la qual no es permet generar dèficit, és a dir que “a diferència d’altres administracions, com les comunitats autònomes o l’Estat, els ajuntaments no poden gastar més del que tenen”. Des de l’entitat municipalista lamenten que “els ajuntaments siguin l’ase dels cops de la manca d’entesa política, especialment després de la solvència demostrada en la batalla per fer front a la pandèmia de la covid-19 i les seves derivades econòmiques i socials, així com a les conseqüències de la guerra a Ucraïna”.

Per aquests motius, des de la FMC es considera que “es fa més necessari i urgent que mai abordar una reforma del finançament local per deixar fora del debat polític decisions que afecten serveis essencials que els ajuntaments ofereixen a la ciutadania”. Per això, l’entitat sol·licita “de forma urgent” als diferents partits representants en el Parlament de Catalunya, en el Congrés dels Diputats i especialment en el Senat que abordin definitivament la reforma del finançament local. Així mateix, també requereix a les diferents entitats municipalistes de l’Estat i, especialment a la Federación Española de Municipios y Provincias, que “facin una defensa rotunda dels interessos del món local i que liderin de manera decidida una reforma del finançament local”.