Tanca
Convivència 12 de març de 2020

La població d’Esparreguera s’estabilitza al voltant dels 22.300 habitants

L’Observatori de ciutadania i migracions 2020 indica que al municipi hi conviuen persones procedents de 65 nacionalitats diferents. Després de l’espanyola, la marroquina, la romanesa, la pakistanesa, la italiana i la colombiana són les nacionalitats més presents a la vila. L’índex de població estrangera és del 8,5%

La població d’Esparreguera, a data 1 de gener de 2020, és de 22.356 habitants, una xifra lleugerament inferior a la de l’any 2019 (22.386), i la població estrangera representa el 8,5% de la població. Aquestes són les dades que es desprenen de l’Observatori de ciutadania i migracions 2020 presentat aquest dimarts a la Comissió de Drets Socials i Ciutadania de l’Ajuntament d’Esparreguera. Aquest estudi també ens indica que al municipi hi conviuen persones de 65 nacionalitats diferents, sent les majoritàries, després de l’espanyola, la marroquina, la romanesa, la pakistanesa, la italiana i la colombiana.

La població de nacionalitat estrangera a la vila ha incrementat lleugerament passant del 8,3% del 2019 al 8,5% actual. Els residents per zona geogràfica d’origen més elevada són del Nord d’Àfrica i el Magrib amb un 42% sobre la població estrangera (sobre la població espanyola representen el 4%). La regidora d’Igualtat i Diversitat de l’Ajuntament d’Esparreguera, Sara Gómez, explica que “si mirem l’evolució de les dades des del 2012 fins ara, veiem que ha augmentat l’arrelament entre la població originària del Marroc, l’índex de masculinitat ha disminuït i cada cop hi ha més dones, perquè hi ha més reagrupacions familiars”. En canvi, en d’altres nacionalitats, com la pakistanesa, la xinesa o les d’altres països africans encara estan en fase de masculinització i el nombre d’homes és encara molt més elevat que el de dones. Per contra, hi ha més dones que homes procedents de les zones d’Amèrica Central i del Sud i de països de l’Europa no comunitària.

Les cinc nacionalitats amb més població a Esparreguera són l’espanyola, la marroquina, la romanesa, la pakistanesa i la italiana. Hi ha 15 nacionalitats que tenen un sol representant i entre elles n’hi ha que comporten l’arribada de noves nacionalitats a la vila, es tracta de persones procedents de Taiwan, el Sudan, Geòrgia, Eslovènia i Costa Rica. Per contra el municipi ja no té cap persona procedent del Vietnam, Egipte i Noruega. La distribució de la població a Esparreguera és força homogènia i no hi ha cap secció censal amb percentatges elevats de població de nacionalitat estrangera. Per altra banda, l’any 2019, 30 veïns d’Esparreguera amb nacionalitat espanyola han marxat a viure a l’estranger, sent Alemanya, els Països Baixos i el Regne Unit els principals països de destí; i 25 veïns amb nacionalitat espanyola han retornat a Esparreguera des de l’estranger.

En referència a l’edat, les dades constaten que Esparreguera té una població madura, amb una mitjana de 42 anys. La població de nacionalitat estrangera, en canvi, és més jove i la seva mitjana se situa en els 33 anys. De fet, el 65% de la població estrangera té entre 26 i 65 anys i, per tant, es troba majoritàriament en la franja de població laboralment activa. Pel que fa als naixements, la taxa de natalitat es manté, com l’any passat, en el 7,5‰, però ha disminuït la taxa de la població espanyola, que se situa en 6,9‰ (el 2019 era del 7,2‰), mentre que la de la població estrangera manté una lleu pujada i passa de l’11,3‰ del 2019 al 13,7‰ actual.

L’Observatori de ciutadania i migracions d’Esparreguera és d’elaboració pròpia, a partir de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), de l’Instituto Nacional de Estadística (INE) i del Padró Municipal d’Habitants d’Esparreguera. Aquestes dades faciliten l’anàlisi de l’estructura poblacional per sexe, edat, nacionalitat i districte de residència. Són uns dels indicadors que permeten estudiar i abordar el fenomen migratori i objectivar la realitat social d’Esparreguera. En aquest sentit, la regidora d’Igualtat i Diversitat explica que “els observatoris, a través dels serveis que els gestionen, pretenen donar suport a la presa de decisions en la definició de polítiques públiques per mitjà de l’aportació de coneixement sobre l’evolució del territori diana i el seu entorn territorial i les activitats humanes que s’hi produeixen, a més, també pot avaluar l’impacte de les polítiques i actuacions i proposar mesures alternatives per a la millora de l’acció pública”.