Temps estimat de lectura: 5 minuts.

El Ple de la Corporació, sessió ordinària del passat dia 27 de març, va aprovar les modificacions de l’inventari de béns i drets propietat de l’Ajuntament, supervisat per la Diputació de Barcelona. Atès que era la primera vegada que ho podíem estudiar vam decidir fer-ho a consciència per conèixer l’estat del patrimoni comú. Un deure inexcusable que, eventualment, pot generar responsabilitat patrimonial en cas d’incompliments greus.

És per aquest motiu que considerem oportú compartir unes reflexions del resultat de l’anàlisi en un exercici de transparència de la gestió pública i aquesta és la raó del títol, “un patrimoni comú” que tenim la voluntat de conservar i fer créixer.

Som conscients que l’estudi de les qüestions econòmiques no tenen la lluentor i atractiu de les relacionades amb la cultura o l’esport, però no per això són menys importants, tot el contrari. Cal entendre la riquesa del patrimoni de la vila també com un capital simbòlic que representa l’esforç i la tenacitat en la seva conservació de totes les generacions que ens han precedit, des de la fundació mil·lenària a la partida de l’Ermita del Puig.

L’estructura del document s’articula en dos grans blocs. El primer recull l’inventari general de béns i el segon recull el patrimoni municipal de sòl i habitatge, així com els recursos que estan afectats a aquesta partida.

La xifra total de béns és de 2.089 i estan valorats en 63.706.300 euros. Aquesta és la foto final 63.7 milions d’euros entre el béns de domini públic ( destinats a un ús o servei públic ) i els béns patrimonials ( d’altres immobles i 1549 mobles). Si afegim el valor d’alguns altres béns afectes, la quantitat s’incrementa en una mica més d’1 milió, fins a una xifra de 64.746.300 euros.

En el segon bloc de solars i habitatges es registren xifres molt modestes: 4 solars i 2 edificis amb una valoració de 375.000 euros. (un 0’58 per cent). Es dir, res de res. La quantitat econòmica afecta al patrimoni de sòl i habitatge és el doble que el valor del béns i arriba als 621.360 euros, sense saber el destí dels mateixos atesa la manca de patrimoni a conservar.

Més enllà de que la supervisió de la Diputació de Barcelona és bastant laxa, en la mesura que la descripció d’alguns béns és manifestament millorable (com a mínim dades cadastrals serien necessàries), és evident que la gestió acurada d’aquest patrimoni comú requereix una gran atenció i un programa de conservació per tal que no es malmeti fins arribar a la degradació total.

No hem tingut accés al pla de conservació patrimonial i per tant no es pot valorar la seva eficàcia, però sembla raonable pensar que si tenim immobles de propietat municipal tancats des de fa molts anys (antiga biblioteca, mercat, antiga caserna, casa de les monges, Can Roca, ...),  serà molt necessari desenvolupar uns potents plans d’inversió municipal. Caldrà veure si el PIM aprovat recentment, per destinar 14.5 milions en quatre anys, permeten una adequada conservació del patrimoni immobiliari de la Corporació.

A més hi ha béns a l’inventari que no es consideraven propis (com el pont de Can Vinyals o alguns carrers de barris) i, d’altra banda, tenim certesa de que hi ha finques que són de titularitat desconeguda i podrien arribar a ser públiques, si es fan els procediments previstos a la normativa per coordinar aquestes situacions. A més d’algun expedient X, com la instal·lació de l’aeri (tancat des de 2010).

És per tot això, que farem un anàlisi més acurat per poder millorar en el futur aquest important document de treball i vetllarem per tal que la conservació es pugui planificar i executar per assegurar el capital comú que tenim encàrrec de preservació i, en cas que sigui possible, ampliar per gaudi de futures generacions.  

A.L.I.