Com a portaveu del Grup Municipal Socialista, faig una valoració positiva del Ple ordinari d’octubre, especialment de dos assumptes que defineixen molt bé la nostra manera d’entendre la política municipal:
les ordenances fiscals per al 2027 i la modificació de crèdit destinada a afrontar necessitats importants de la ciutat.

El 2027 Esparreguera mantindrà congelats tots els impostos i les taxes municipals. En un context en què moltes famílies continuen patint l’encariment de la vida, considero que aquesta és una decisió important i una responsabilitat que hem d’assumir des del govern municipal.
 
El rebut mitjà de l’IBI a Esparreguera se situa al voltant dels 480 euros, per sota de la mitjana del Baix Llobregat, de 573 euros, i de la catalana, de 523 euros.

Aquesta diferència no és irrellevant. Demostra que cal analitzar la fiscalitat amb dades i no limitar-se a fer proclames. Quan parlem d’impostos, hem de parlar del que paguen realment les famílies, dels serveis que reben i de com es financen les necessitats col·lectives. 

Treballem per atraure noves empreses, impulsar l’activitat econòmica i generar ocupació. Perquè una empresa que s’instal·la a Esparreguera pot crear llocs de treball i contribuir als ingressos municipals a través dels tributs que li corresponen. I perquè també hem de ser capaços de captar més subvencions i recursos d’altres administracions. 

Aquesta és la diferència entre limitar-se a gestionar el que ja tenim i treballar per ampliar les oportunitats del municipi. 
Evidentment, congelar els impostos no resol tots els problemes, ni elimina la necessitat de fer inversions. Però obliga a gestionar millor, a prioritzar i a buscar ingressos alternatius. I aquesta és la responsabilitat que ens correspon. 

ORDENANÇA TINENÇA ANIMALS 
Les ordenances també incorporen una nova regulació sobre la tinença d’animals de companyia. Pot semblar una qüestió menor davant d’altres grans assumptes municipals, però afecta directament la convivència i el manteniment dels nostres carrers. 

Volem avançar cap a un cens més ampli i efectiu, i millorar la gestió dels animals perduts o escapats, la seva identificació i el trasllat als centres corresponents. 
La nova ordenança preveu una taxa de 21 euros per a la inscripció censal i permetrà ordenar la repercussió de determinades despeses a les persones usuàries dels serveis corresponents. 

Cal dir-ho clarament: tenir un animal de companyia comporta responsabilitats. L’Ajuntament ha de prestar els serveis necessaris, però no és raonable que totes les despeses derivades de determinats usos o incompliments recaiguin sempre sobre el conjunt dels contribuents. 

El servei té un cost aproximat de 82.000 euros anuals, mentre que la recaptació prevista no superaria els 12.000 euros. Per tant, no estem parlant d’una gran operació recaptatòria, sinó d’una eina per millorar la gestió, la identificació dels animals i la convivència ciutadana. 

La immensa majoria de propietaris són responsables i respecten l’espai públic. Però també hem de poder actuar davant de les conductes incíviques. Defensar el civisme no és anar contra ningú: és defensar el dret de tothom a gaudir d’un poble net i cuidat. 


MODIFICACIÓ CREDIT 
Si hi ha una decisió de la modificació de crèdit que vull destacar especialment, és la destinació de 500.000 euros a la nova seu de l’Àrea de les Persones. 
I vull ser especialment contundent en aquest punt: no podem continuar parlant de les persones com una prioritat si després no som capaços de garantir les condicions adequades per atendre-les. 
Els serveis socials municipals fa anys que treballen en unes instal·lacions que no reuneixen les condicions que mereixen ni els professionals ni la ciutadania. És una situació que s’havia de resoldre. I, al meu entendre, continuar ajornant aquesta decisió hauria estat una irresponsabilitat. 
Parlem d’un servei essencial. De persones grans, de famílies amb dificultats econòmiques, de persones vulnerables i de ciutadans que necessiten orientació, suport i acompanyament en moments complicats de la seva vida. 

Quan algú truca a la porta dels serveis socials, no està demanant un favor: està exercint el seu dret a rebre una atenció pública adequada. 
Per això, aquesta inversió no és un luxe ni una despesa prescindible. És una decisió de govern que respon a una necessitat real. 

Hem valorat les alternatives i considerem que l’adquisició d’un nou local és la via més ràpida i econòmicament eficient per solucionar el problema. Adaptar altres edificis hauria comportat més dificultats, més condicionants i uns terminis que no ens permetien donar la resposta que necessitàvem. 
És legítim discutir una inversió de 500.000 euros, i qualsevol despesa pública d’aquesta magnitud ha d’estar justificada. Però també cal comparar les alternatives i valorar el cost de no actuar. 

Per a nosaltres, la resposta és clara: els serveis socials no poden continuar esperant. Les necessitats de les persones no es poden ajornar indefinidament. 

Aquesta modificació de crèdit inclou, a més, altres actuacions necessàries, com l'enderroc d’un edifici municipal afectat per filtracions i els treballs de pintura a l’escola Taquígraf Garriga. 

La política municipal no es valora només per allò que s’aprova en un Ple, sinó per la capacitat de convertir les decisions en resultats tangibles per a la ciutadania. 

És fàcil prometre-ho tot. També és fàcil reclamar més inversions sense explicar com es pagaran, o exigir una fiscalitat més baixa sense concretar com es mantindran els serveis públics. El difícil és fer compatibles les necessitats del municipi, els recursos disponibles i la capacitat econòmica de les famílies. 
És aquí on es demostra la responsabilitat d’un govern. 

La nostra aposta per al 2027 és mantenir congelats els impostos i les taxes, impulsar l’activitat econòmica, buscar recursos més enllà de les arques municipals i prioritzar les inversions que responen a necessitats reals. 

No afirmo que tot estigui resolt. Esparreguera continua tenint reptes importants i queda molta feina per fer. Però sí que defenso que les decisions s’han de prendre amb criteri, que cal explicar-les amb transparència i que s’han de poder avaluar pels seus resultats. 

Com a portaveu del Grup Municipal Socialista, no em conformo amb una política que es limiti a descriure els problemes. Vull una política que els afronti, que prengui decisions i que assumeixi el cost de fer-ho quan és necessari, perquè darrere dels impostos, de les inversions i de les modificacions de crèdit hi ha una idea clara de ciutat i una responsabilitat que assumim davant dels veïns i veïnes d’Esparreguera.