L'Escola Municipal de Música i Dansa és un dels grans projectes educatius d'Esparreguera. Amb 45 anys d'història, ha tingut un paper imprescindible en la vertebració de la cultura esparreguerina juntament amb La Passió, primer en el camp musical i des de principis de mil·leni, també en el de la dansa. 

El paper de les escoles municipals de música (i després de les de dansa, que encara són, avui en dia, molt més minoritàries que les primeres) ha anat canviant durant els anys. Un dels moment més decisius de la seva història va tenir lloc l'any 1993, quan el Departament va declarar-les centres educatius de règim "no reglat", és a dir, va establir que els estudis que imparteixen no porten a l'obtenció de cap títol oficial ni homologable i que els programes que ofereixen no seran, per tant, definits pel Departament d'Ensenyament (com passa amb els estudis reglats). Moltes escoles continuen aplicant un model amb una elevada càrrega lectiva (a Esparreguera, per exemple, s'imparteixen més hores de llenguatge musical al Nivell Mig de les que imparteix actualment un Conservatori al Grau Professional, sent estudis reglats i portant aquests a l'obtenció d'un títol oficial) i donant un accent a la via professionalitzadora que no es correspon amb el canvi de decret que havia plantejat la Generalitat de Catalunya. 

Aquesta disfunció, sumada a una devallada d'alumnat molt sustancial (de més de 520 al curs 08/09 a menys de 300 el curs 21/22), fa imprescindible un replantejament del servei configurat des dels tres principals factors del mateix: el pedagògic, l'organitzatiu i el de la seva gestió. 

La voluntat política que fonamenta aquest projecte es basa en les següents línies:

• Projecte expansionista i de creixement: volem que l'escola recuperi el volum d'alumnes que havia tingut cursos enrere i que es potencii el seu paper com a agent educatiu i cultural de la Vila. 
• Democratització de l'educació artística: és un projecte que vol apropar la pràctica artística al màxim de ciutadania possible, entrant a les escoles primàries, fent més accessibles les quotes i potencinat el paper públic de l'escola. Les enquestes realitzades entre els/les usuaris/àries actuals revelen que dos de cada tres veuen l'actual model de llenguatge musical com un punt a millora, bàsicament per la seva elevada dedicació setmanal. Democratitzar l'escola vol dir, també, dissenyar un itinerari majoritari accessible, tant en termes econòmics com en termes pedagògics. 
• L'objectiu de l'escola és acompanyar a la ciutadania en una relació sana i equilibrada amb la pràctica artística durant tota la seva vida: l'escola de música i dansa va molt més enllà de l'edat infantil i juvenil i cal potenciar aquells programes dirigits a adults i gent gran, ja siguin estructurals o de curta durada (estem un 7% per sota de la mitjana d'escoles municipal de municipis de la nostra mida a la Província de Barcelona, segons els Cercles de comparació Intermunicipal de la Diputació). 

NOU MODEL DE CÀRREGUES LECTIVES

Més enllà del detall de cadascun dels programes (que podran consultar-se aviat al web municipal), crec que algunes valoracions es fan molt necessàries:

• Replantejament del temps dedicat a la part teòrica (llenguatge musical): en el model actual, un alumne de 10 anys dedica el mateix temps setmanal al llenguatge musical que un alumne de 17 anys a un Conservatori, a punt d'accedir als estudis superiors.