El Ple municipal va aprovar en la darrera sessió ordinària del mandat el Pla d'Acció de l’Agenda Urbana, un document que inclou els projectes identificats, prioritzats i validats a través del procés participatiu tècnic, ciutadà i polític engegat el passat octubre. El document recull 61 accions associades a quatre reptes estratègics: la connexió del municipi amb el seu entorn natural i els seus barris potenciant la integració i la qualitat de vida; la regeneració del teixit urbà per adaptar-se al canvi climàtic; l’impuls d’un model socioeconòmic sostenible, circular i vinculat amb el territori; i l’orientació cap a un futur intel·ligent i la promoció d’una ciutadania informada, activa i participativa. Així mateix, s’identifiquen 12 accions com a palanques de canvi, entre les quals hi ha aprovar definitivament el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal amb criteris de sostenibilitat i inclusió, la implementació i compliment del DUPROCIM, executar el pla de manteniment de les franges perimetrals i vetllar pel compliment del nou contracte de recollida de residus per a millorar i augmentar la recollida selectiva. El Pla, que és un acord per aconseguir els objectius plantejats per a l’any 2030, es va aprovar amb els vots favorables del PSC, Esparreguera en Comú, ERC, Esparreguera 2031, Ciutadans i Junts per Esparreguera i les abstencions de la CUP i el regidor no adscrit. Després d'aprovar el Pla d'Acció, queda pendent la validació dels diferents projectes pilots que s'han treballat en el marc de l'Agenda Urbana, que és previst que s'aprovin a principis de juny.

El Pla d’Acció, que ha estat redactat per l’empresa Paisaje Transversal, adjudicatària del projecte d’Agenda Urbana d’Esparreguera, s’estructura en funció dels reptes estratègics identificats i connecta cada acció amb un objectiu de l’Agenda Urbana Estatal i una meta dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). En total hi ha 61 accions associades a quatre reptes estratègics, i 12 accions identificades com a palanques de canvi. La diferència entre elles és que les accions són intervencions, estudis, plans, projectes o programes amb un pressupost aproximat associat, i les palanques de canvi són accions de governança per enfortir aliances i col·laboracions amb altres administracions o suposen implementar instruments existents, claus per respondre els reptes i portar a terme les accions. La proposta de cronograma i pressupost que presenta el document és una aproximació i caldrà revisar-la i ajustar-la regularment, per adaptar-la a les prioritats socials, tècniques i polítiques del moment.

En referència al programa d’accions, vinculat al primer repte, la connexió del municipi amb el seu entorn natural i els seus barris potenciant la integració i la qualitat de vida, hi ha 21 accions. Entre elles trobem la reordenació de l'espai del Torrent Mal; la creació d'un espai específic destinat a oferir informació i formació sobre el Parc Natural de Montserrat en col·laboració amb el Patronat de la Muntanya de Montserrat; l’impuls de la rehabilitació i posada en valor de la Colònia Sedó; la connexió dels camins rurals de l'entorn natural d'Esparreguera; executar la rehabilitació i reforma associades a l'eix Francesc Marimon - Francesc Macià (antiga N-II); millorar la interconnexió en transport públic, especialment entre els barris perifèrics i el centre urbà; ampliar l’oferta de PFI i FP a Esparreguera per reduir l’abandonament escolar prematur a l'etapa postobligatòria; desenvolupar una estratègia municipal d'acompanyament a la gent gran per prevenir i pal·liar situacions de solitud no desitjada; crear una Oficina Municipal d'Habitatge en coordinació amb la Generalitat de Catalunya Difusió i augmentar el parc públic municipal d'habitatge donant prioritat al règim de lloguer.

En el segon repte, la regeneració del teixit urbà per adaptar-se al canvi climàtic, s’inclouen 20 accions, entre elles regenerar els barris perifèrics i zones del centre urbà no consolidades en el marc del nou POUM; la redacció d’un Pla Director d’Equipaments d’Esparreguera; garantir i generar espais de reunió per a totes les entitats, prioritzant els espais de qualitat per a la joventut; ampliar i rehabilitar els equipaments esportius; donar ajudes o implantar les bonificacions a la rehabilitació d’habitatges amb criteris de sostenibilitat; millorar l'accessibilitat i integració de la xarxa de places i espais públics amb recorreguts segurs per a vianants; i crear més carrils bici entre barris i altres nuclis per potenciar l’ús de la bicicleta.

Per aconseguir el tercer repte, l’impuls d’un model socioeconòmic sostenible, circular i vinculat amb el territori, s’han definit 9 accions. Entre elles hi trobem la redacció d'un Pla turístic per al municipi buscant finançament extern, com ara de la Generalitat, de la Diputació de Barcelona, o dels Ministeris de l’Estat; la dinamització dels comerços d'Esparreguera en coordinació amb les entitats de comerciants; potenciar projectes de compostatge; la rehabilitació i dinamització dels polígons industrials i creació de la figura del gestor de polígons; l’impuls a l’estesa de xarxa de fibra òptica als polígons industrials; i afavorir la implantació d’iniciatives agroecològiques que impulsin el sector agrícola i la sostenibilitat associada al producte de proximitat i els serveis ecosistèmics.

En el quart repte, l’orientació cap a un futur intel·ligent i la promoció d’una ciutadania informada, activa i participativa, s’hi engloben 11 accions. Algunes d’elles són desenvolupar programes municipals per a la integració laboral per a dones i altres col·lectius en situació de vulnerabilitat; dissenyar i impulsar un model de Serveis Socials Bàsics integrat per donar resposta als casos més vulnerables, incloent-hi una Unitat d'Atenció Integral que centralitzi i reculli tots els serveis de manera integral i amb un sistema de assistència telefònica per a la tramitació en línia disponible per a la ciutadania; implementar sistemes d'informació de dades obertes dels serveis municipals que siguin accessibles per consultar per la ciutadania; crear i facilitar espais i canals de comunicació virtuals i presencials des de l'Ajuntament per promoure la coordinació, participació i col·laboració entre entitats ciutadanes; i disposar de punts d’atenció administrativa als barris perifèrics.

Finalment, entre les 12 palanques de canvi que recull el document, necessàries per respondre els reptes i portar a terme les accions, hi ha aprovar definitivament el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal amb criteris de sostenibilitat i inclusió; avaluar i mantenir el Comissionat de Barris com a estructura de comunicació amb la ciutadania; crear canals de comunicació amb altres Administracions per a la gestió d'infraestructures i temes conjunts, com ara la gestió del patrimoni, els recursos naturals, o els polígons industrials; agilitzar els procediments per a la sol·licitud de llicències d'activitat obligatòries per regularitzar la situació legal de les activitats dels polígons industrials; executar el pla de manteniment de les franges perimetrals; vetllar pel compliment del nou contracte de recollida de residus per a millorar i augmentar la recollida selectiva; crear una taula estratègica per a tractar la situació de la xarxa d'aigües i la seva renovació o fer un partenariat amb Olesa de Montserrat amb accions concretes per a la millora de la gestió del riu Llobregat.  

Amb l'aprovació del Pla d'Acció, només resta pendent la validació dels diferents projectes pilots que s'han treballat en el marc de l'Agenda Urbana, com són la Colònia Sedó i l’antiga N-II, per als quals ha de definir una regeneració integral, la cogestió d'un equipament municipal per a joves i d'altres vinculats a la mobilitat tova, la dinamització de polígons i les energies renovables. Aquests projectes és previst que finalitzin i s'aprovin en la darrera Junta de Govern Local d'aquest mandat, que se celebrarà el dia 7 de juny. Posteriorment, el consistori farà el seguiment i la monitorització de l'aplicació dels documents aprovats.