Esparreguera assoleix, per cinquè any consecutiu, l’excel·lència en inversió en serveis socials i es manté novament com la segona població de Catalunya i la tercera d’Espanya, d’entre les que tenen més de 20.000 habitants, que més recursos destina a polítiques socials. Així es desprèn de l’estudi que publica anualment l’Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials, que analitza el pressupost executat en l’àmbit dels serveis i la promoció social durant l’exercici de 2020 i que situa Esparreguera en la tercera posició, només superada pels ajuntaments de Jaén i Barcelona, amb una inversió global de 4,42 milions euros. En els comptes del 2022, aprovats en el ple del passat 22 de desembre, la inversió prevista en l’àrea de Drets Socials i Ciutadania és de 5,1 milions d’euros, un 21% del pressupost municipal. D’altra banda, la setmana passada es va signar l’acord marc per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració entre l’administració de la Generalitat i els ens locals en matèria de serveis socials i altres programes de protecció social per al període 2022-2025, que preveu destinar un total de 1.408 milions d’euros als diferents ens locals en els propers quatre anys.

Segons l’estudi de l’Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials, Esparreguera, amb una població de 22.301 habitants al 2020, va destinar 4.421.978,05 euros a inversió social durant aquell any, una xifra que suposa 198,28 euros per habitant. En relació a aquest informe, l’alcalde d’Esparreguera, Eduard Rivas, ha assegurat en declaracions a l’emissora municipal que “estem satisfets i contents, com en els darrers anys, d’haver rebut aquesta distinció que, més enllà del rànquing, valora ajuntaments que gestionen d’una forma òptima la despesa en l’àmbit social en general i els recursos que s’hi destinen per càpita”. El rànquing català de consistoris excel·lents en inversió social l’encapçala Barcelona, amb 230 euros per habitant, i Esparreguera se situa en segona posició, per davant d’altres municipis com El Prat de Llobregat, Montcada i Reixac, Sant Adrià del Besós, Sabadell, Terrassa i Mataró. A nivell estatal, la vila ocupa el tercer lloc per darrera de Jaén, que destina 243 euros per habitant a serveis i promoció social, i la capital catalana.

Eduard Rivas ha explicat que “el rànquing no comptabilitza únicament les ajudes i els serveis socials bàsics, sinó que és un reconeixement a tots els serveis a les persones que com a ajuntament prestem i financem”, és a dir, que també s’hi sumen les polítiques d’igualtat, les polítiques d’inclusió i convivència i les activitats de solidaritat així com els serveis socials especialitzats, el Taller Ocupacional Can Comelles (TOCC), el Centre Obert La Fulla i la residència de gent gran Can Comelles. “N’estem molt orgullosos perquè no tots els municipis tenen aquests serveis i no tots els presten amb la qualitat amb la que ho fem nosaltres”, ha assegurat Rivas, qui ha subratllat que “que un estudi independent t’ho reconegui és un mèrit del poble, i no del govern”. De cara a l’any que ve, els comptes municipals han incrementat en un 7,6% la despesa corrent prevista per a l’Àrea de Drets Socials i Ciutadania, que arriba fins als 5.184.791 euros, gairebé 400.000 euros més que el pressupostat per al 2021.

Acord marc per a l’enfortiment del sistema de serveis socials

També en l’àmbit de la inversió social, la setmana passada el Departament de Drets Socials, la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) van subscriure l’acord marc per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració entre l’administració de la Generalitat i els ens locals en matèria de serveis socials i altres programes de protecció social per al període 2022-2025. Aquest acord marc inclou les principals línies d’actuació per als pròxims quatre anys i es traduirà en un contracte programa amb els diferents ens locals per un total de 1.408 milions d’euros. Per al 2022, es contempla un increment de 76,5 milions d’euros per part del Departament, fins a arribar a un total de 320 milions d’euros. El nou acord, que dona continuïtat al contracte programa 2016-2019, que es va prorrogar fins al 2021 pel context de pandèmia, incorpora dues noves actuacions: la lluita contra el sensellarisme i el servei de teleassistència domiciliària (SAD).

L’alcalde d’Esparreguera i vicepresident de la FMC, Eduard Rivas, ha remarcat que “han estat molts mesos de negociació fins a arribar a aquest moment” i ha apuntat que “aquest acord marc és un punt de partida per a garantir uns serveis socials amb el finançament que es mereix la ciutadania”. “Des de fa molts anys que els Ajuntaments aporten molts recursos, més del 34% previst, per serveis que es presten des de l’àmbit municipal però que són competència del govern autonòmic, i cal reconduir aquesta situació, especialment en aquests moments on les conseqüències de la pandèmia s’han fet paleses amb un augment de les necessitats més bàsiques dels nostres veïns i veïnes”, ha afegit l’alcalde. A Esparreguera, la dotació econòmica de la Generalitat és veurà incrementada per al servei del SAD, ja que el govern català destinarà més de 100 milions l’any vinent per a reforçar els serveis socials bàsics, especialment els serveis d'atenció domiciliària en el marc del nou model d'autonomia personal.