Durant el 2022 410 alumnes van realitzar visites escolars a les instal·lacions de l’Arxiu Històric Municipal d’Esparreguera, que també va organitzar 6 rutes històriques pel municipi. Així mateix, també va rebre 75 persones usuàries presencials, que van realitzar un total de 210 consultes i es van atendre 25 demandes realitzades telemàticament. Aquestes són les dades que ha donat a conèixer avui aquest servei municipal en motiu de la celebració del Dia Internacional dels Arxius coincidint amb la fundació del Consell Internacional d’Arxius de la UNESCO, el 9 de juny de 1948. Els temes amb més demanda durant el 2022 van ser els vinculats al patrimoni industrial de la Colònia Sedó i a l’antic Balneari de La Puda així com les recerques genealògiques, i els documents més consultats van tornar a ser el padró municipal d’habitants i les actes del Ple municipal. Des del servei també es va organitzar el cicle de xerrades “La cultura i les arts escèniques a Esparreguera. Una mirada històrica”. L’Arxiu Històric Municipal disposa actualment de 7.000 fotografies i 1.000 metres lineals de documentació.

En relació amb l’activitat escolar, la tècnica en gestió documental i responsable de l’Arxiu Municipal d’Esparreguera, Rosa Maria Codina, ha explicat que “hem rebut la visita d’un total de 410 alumnes procedents de quatres escoles de primària, un institut i els dos Programes de Formació i Inserció i també hem iniciat la ruta de les llambordes Stolpersteine, amb l’alumnat de Batxillerat i de 6è de primària de sis centres educatius del municipi”. Aquesta ruta dona a conèixer als nois i noies la història de la Segona Guerra Mundial i l’holocaust, fent un recorregut per les set llambordes que estan col·locades davant la casa on van viure set esparreguerins assassinats o supervivents dels camps d’extermini nazi. La ruta s’emmarca en el projecte de memòria històrica Camins de Pau, impulsat des del Projecte Educatiu de Ciutat, que té per objectiu acostar als nois i noies la història i les vivències dels exiliats i deportats esparreguerins després de la Guerra Civil espanyola i promoure entre els infants i els joves la cultura de la pau.

D’altra banda, el servei municipal també va atendre durant l’any passat 210 consultes ciutadanes, presencials i telemàtiques. “Les consultes estrella sempre són les vinculades a la genealogia, però també n’hem tingut moltes relacionades amb temes de recerca sobre l’edifici del balneari de La Puda i la Colònia Sedó i també s’han fet moltes consultes de l’arxiu fotogràfic, s’han demanat còpies d’una seixantena de fotografies, sobretot vinculades a treballs re recerca i de centres educatius”, ha explicat Rosa Maria Codina. Paral·lelament, l’Arxiu Històric també va organitzar l’any passat els VII Premis de Recerca Vila d’Esparreguera i el cicle “La cultura i les arts escèniques a Esparreguera. Una mirada històrica” amb l’objectiu de contextualitzar la transformació cultural del municipi durant el segle XX. El cicle estava format per cinc xerrades o taules rodones que van abordar la cultura i les arts escèniques al llarg del segle XX, posant en rellevància tres moments especialment importants com la Segona República, la transició i el principi del mil·lenni.

La tècnica en gestió documental i responsable de l’Arxiu Municipal d’Esparreguera, qui va estar present ahir a la jornada tècnica convocada per l’Arxiu Municipal de Viladecans que va reunir els arxivers i arxiveres del Baix Llobregat més el de l’arxiu de l’Hospitalet en el marc de la Setmana Internacional dels Arxius, ha subratllat que “a banda de la vessant històrica, els arxius treballem també tota la gestió de la documentació electrònica, que actualment suposa més del 60% de la nostra tasca”. Des d’aquest servei municipal es classifica i arxiva tota la documentació municipal, des d’actes de plens, a expedients d’obres, contractes... “Controlem els quadres de classificació i participen en el procés de codificació des que s’inicia l’expedient fins que arriba al repositori d’arxiu digital amb l’objectiu de garantir l’accés a la informació pública, tant a nivell intern com de la ciutadania”.