Esparreguera i els municipis del Baix Llobregat Nord als quals dona servei l’Hospital comarcal de Sant Joan de Déu de Martorell han iniciat trobades amb la direcció del centre per a compartir informació i canalitzar de forma conjunta les queixes i possibles millores que requereix la zona a nivell sanitari. Després de la primera reunió, que es va realitzar a finals de desembre, els consistoris i la direcció del centre sanitari treballen en l’elaboració d’un mapeig per a detectar necessitats, entre les quals figura la falta de personal sanitari i la necessitat de construir un nou Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP), així com en l’ordenació de la comunicació dels centres de la zona sobre el funcionament dels seus serveis a la població després de la pandèmia. Aquestes trobades s’aniran realitzant amb periodicitat trimestral i l’objectiu és poder-hi incorporar també els municipis d’altres comarques que pertanyen a la mateixa àrea sanitària per a poder reclamar millores al govern català. Paral·lelament, en el primer Ple municipal de l’any es portarà a aprovació una moció, que va ser acordada en el si del Consell Comarcal, sobre la manca d’infraestructures sanitàries al Baix Llobregat.

La reunió d’alcaldes i alcaldesses del Baix Llobregat Nord amb els responsables de l’Hospital Sant Joan De Déu Martorell, que va tenir lloc el passat 29 de desembre, va comptar amb la presència del nou director gerent de l’hospital, Jordi Trelis, l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, que també és president de la Fundació Hospital Sant Joan de Déu, l’alcalde d’Esparreguera, Eduard Rivas, l’alcaldessa de Sant Andreu de la Barca, Ana Alba, l’alcalde d’Olesa de Montserrat, Miquel Riera, el d’Abrera, Jesús Naharro, el de Sant Esteve Sesrovires, Enric Carbonell, el de Collbató, Miquel Solà i el de Castellví de Rosanes, Adrià Camino. L’objectiu d’aquesta reunió era conèixer la situació de l'hospital de referència a la comarca, compartir la situació comuna de manca de recursos sanitaris a la zona i coordinar demandes conjuntes al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Entre els diversos problemes existents es va apuntar les urgències col·lapsades o la falta de professionals, especialment de certes especialitats i personal d’infermeria, i es va acordar fer un mapeig de totes les mancances compartides pels municipis.

L’alcalde d’Esparreguera, Eduard Rivas, ha assegurat que “aquestes trobades ens han de permetre unir esforços, organitzar-nos políticament i ser més forts per reclamar conjuntament les mancances que tenim al Baix Llobregat Nord en matèria de salut, perquè la manca de coordinació política que històricament hem tingut al nostre territori fa que no tinguem l’atenció que hauríem de tenir”. Un altre dels temes que es van tractar en la trobada és el de com els centres sanitaris de la zona comuniquen el funcionament dels seus serveis a la població després de la pandèmia. En aquest sentit, Eduard Rivas ha apuntat que “s’està fent un canvi de paradigma al Departament però no s’està explicant bé, i això fa que moltes persones no sàpiguen on han d’anar o com han de gestionar l’assistència mèdica a les seves poblacions, per això cal explicar bé quins són els circuits d’atenció pels diferents problemes de salut”. En la trobada entre les alcaldies del Baix Llobregat Nord i l’equip directiu de l’Hospital Sant Joan de Déu de Martorell no es van convocar a altres alcaldies de municipis que també tenen com a referència l’hospital comarcal i són de l’àrea sanitària del Baix Llobregat Nord com Gelida i Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès), Masquefa i el Bruc (Anoia) i Pallejà (Baix Llobregat), però es preveu que es puguin incorporar en futures convocatòries. “La intenció és fer aquestes reunions aproximadament cada tres mesos i fer pressió de manera conjunta a la Generalitat mostrant coordinació entre municipis”, ha subratllar l’alcalde d’Esparreguera.

En un mes de gener marcat per les reclamacions en l’àmbit sanitària, amb vagues de professionals convocades pels dies 24, 25 i 26 de gener, el Ple municipal també portarà a aprovació una moció sobre la manca d’infraestructures sanitàries al Baix Llobregat, que va ser acordada el passat mes de desembre en el Ple del Consell Comarcal, amb el suport de tots els grups comarcals. La moció recorda que el Baix Llobregat pateix un important dèficit d’infraestructures sanitàries i els equipaments existents s’han anat deteriorant progressivament sense que s’hagin fet les inversions necessàries en els darrers anys. En aquest sentit, la moció reclama obrir un espai de diàleg i de planificació amb el Departament de Salut de la Generalitat per analitzar municipi a municipi les necessitats d’infraestructures existents o de nova creació en l’àmbit de l’atenció primària a la comarca, així com la revisió d’horaris i serveis als CAP de les àrees bàsiques rurals. A més, també reivindica consensuar amb les plantilles existents als centres d’atenció primària de la comarca la millora dels espais de treball i reclama un Pla d’actualització dels ambulatoris, consultoris i CUAPs necessaris a la comarca, així com un calendari d’execució de les obres i millores necessàries.

Més enllà de la col·laboració supramunicipal en l’àmbit de la salut, l’alcalde d’Esparreguera reclama treballar conjuntament amb altres temes comuns: “Estic convençut que el futur del municipalisme passa per treballar de forma mancomunada en determinades àrees i serveis que afecten a tots els municipis”. L’alcalde esparreguerí ha recordat que hi ha alguns programes sectorials a nivell supramunicipal que ja funcionen com el Cabalbaix, el FIL o el programa Tecnoalimentària Baix Llobregat Nord, “però hem d’anar a serveis generals, per a millorar la qualitat de vida de la ciutadania”. En aquest sentit, ha posat com exemple alguns serveis, com pot ser la recollida de residus, que “són difícils de licitar, perquè la normativa que s’hi aplica és farragosa, en canvi si ho féssim de forma mancomunada tindríem estalvis per economia d’escala i seriem més competitius”. Un altre àmbit en el qual Eduard Rivas creu que és important la unitat d’acció és en el de la mobilitat: “Quan s’obri la B-40, que cada cop queda menys, no tenim una línia d’autobús per connectar-nos amb els municipis del Vallès amb els que estarem units per la nova carretera. Això és competència de la Generalitat i és una reclamació que no pot fer un sol alcalde, sinó que cal que sigui una demanda articulada entre tots els municipis afectats”.