Les inhumacions de beneficència constitueixen una prestació destinada a garantir que tota persona difunta pugui rebre un enterrament digne, fins i tot quan no disposa de recursos econòmics suficients per assumir el cost dels serveis funeraris. En aquests casos, l’Administració local té un paper fonamental per garantir la prestació dels serveis funeraris bàsics i necessaris.

Dins d’aquest marc, cal tenir en compte que existeixen uns serveis funeraris bàsics i necessaris que han de permetre donar una resposta adequada davant la defunció d’una persona. Quan la família no disposa de recursos econòmics suficients per fer front a les despeses de l’enterrament, aquests serveis poden ser objecte de prestació o ajuda pública, d’acord amb la normativa i les ordenances municipals aplicables. En els supòsits en què no hi ha familiars que puguin assumir aquesta obligació o la persona difunta es troba sense mitjans econòmics, correspon a l’administració local actuar per garantir-ne l’enterrament, especialment al municipi on s’ha produït la defunció, sens perjudici de les regles administratives que puguin resultar aplicables en cada cas.

Les inhumacions de beneficència, per tant, representen un mecanisme de protecció social i de garantia de la dignitat humana en l’àmbit funerari. La seva existència respon a la necessitat de donar cobertura a aquelles situacions en què no és possible assumir econòmicament les despeses d’un enterrament i posa de manifest la responsabilitat de les administracions locals en la garantia d’una prestació funerària bàsica. Al mateix temps, el règim jurídic dels serveis funeraris té en compte les circumstàncies excepcionals en què es produeix la contractació i estableix mesures de protecció dels usuaris davant la situació de vulnerabilitat que acompanya habitualment els moments posteriors a una defunció.

La sol·licitud d’una inhumació de beneficència s’ha de tramitar principalment a través dels serveis socials de l’Ajuntament, perquè són aquests serveis els que valoren si la persona difunta o la família es troba en una situació de manca de recursos econòmics.

La Llei 2/1997, de 3 d’abril, de serveis funeraris estableix que els municipis són competents en aquesta matèria i que han de garantir l’accés als serveis funeraris en condicions bàsiques d’igualtat. La mateixa llei preveu que els ajuntaments puguin exigir a les empreses funeràries la prestació gratuïta o bonificada dels serveis a les persones que, segons les indicacions dels serveis socials municipals, no disposin de mitjans econòmics.