Etimologia

La nostra vila té un origen clarament vegetal, com tants d’altres topònims de la nostra comarca (Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts) i del nostre país (la Verneda, Canet de Mar) i tants altres topònims de les nostres llengües romàniques veïnes. Efectivament, no cal ser gaire perspicaç per adonar-se que Esparreguera prové del nom donat a la planta dels espàrrecs (Asparagus officinalis), que en llenguatge comú és esparreguera. És una evolució normal de la paraula llatina asparagus, amb el sufix col·lectiu –ària. Alhora, aquest mot els romans l’havien manllevat del grec. Actualment en grec modern existeix la paraula δπαΡαγγι per a designar aquest mateix vegetal.

La erra suau que contenia en l’origen va fer que hi hagués una pronúncia popular i considerada vulgar, Esparguera, que havia pervingut durant més de 1.000 anys, però que actualment ja està perduda, i que Joan Coromines encara va poder sentir a la dècada dels anys 1920, tal com ho va recollir a la magna obra Onomasticon Cataloniae. 

Cal dir que la forma Esparraguera, escrita amb a, prové de la confusió a l’hora d’escriure les vocals neutres en català central (aquest topònim en té 4!), de la influència de la grafia castellana i que el feixisme ha intentat sempre castellanitzar tota la toponímia catalana. Oficialment, l’única forma correcta d’escriure el nom de la nostra vila és Esparreguera, tal com recull el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. 

L’escut  

L’any 1982 es va sol·licitar un informe al senyor Armand de Fluvià sobre com hauria de ser l’escut de la nostra vila. I les conclusions van ser: escut caironat d’or, una esparreguera arrencada de sinople amb cinc espàrrecs, ressaltant sobre el tot una creu abscissa de Santa Eulàlia d’argent. Per timbre una corona mural de vila. 

La bandera

L’any 2004 es va oficialitzar la bandera d’Esparreguera, l’estudi el va fer Armand de Fluvià, conseller heràldic president de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia i Vexil·lologia. 

La bandera de la vila és apaïsada, de proporcions dos d’alt per tres d’ample, groga, amb cinc pals verd fosc, cadascun de gruix 1/27 de la llargària del drap, al centre, i amb una aspa blanca (creu del martiri de Santa Eulàlia) de llargària 14/27 de la del drap en cadascun dels dos travessers, i de braços de gruix 2/27 de la mateixa llargària, centrada i sobreposada als pals.