El campanar d’Esparreguera és el segon campanar de parròquia més alt de Catalunya, fa 63 metres d’alt i s’hi accedeix per l’interior de l’església Parroquial de Santa Eulàlia. Consta de tres sales, -la sala de benvinguda, la sala dels pesos i la sala del rellotge-, el cos de campanes, la balconada i el cupulí.

La sala de benvinguda és la sala on es rep als visitants i on aquests poden contemplar la gran arquitectura sòlida d'aquest espai, s'aprecien clarament els murs, l'estructura de la coberta i les finestres que hi ha, les quals ajuden a tenir sempre visió exterior, cosa que ajuda molt a la ubicació dintre de l'espai. En aquesta sala es projecta un audiovisual amb l'estat de l'edifici abans de ser restaurat. És aquí on el visitant comença a ser conscient de la gran feina de restauració, 2004-2007, ja que l'estat previ a aquestes restauracions era molt precari. A la sala també hi trobem objectes i quadres relacionats amb el Campanar cedits per amics i coneguts de la vila.

Seguint la rampa s'arriba a la segona sala, la Sala dels Pesos, on hi trobem les Campanes de Santa Bàrbara i Sant Miquel, aquestes ens ajuden a aproximar-nos al món de les campanes i veure-les de més a prop, ja que normalment aquestes no acostumen a estar molt a la nostra vista. Originàriament aquesta sala tenia uns forats al sostre per on hi passaven les cordes que sostenien els pesos del rellotge, situat en el pis superior. La sala no tenia terra, es va fer de nou. La sala sovint s'utilitza per exposicions temporals.

Seguint amb el recorregut s'arriba a la tercera sala, la Sala del Rellotge, on hi trobem l'antic rellotge mecànic, de corda i de la casa francesa Ordovey. Es va inaugurar el 1892 i va costar 1.795 pessetes. Aquest mateix rellotge ha patit diverses restauracions, el 1998 per Alfons Millaret i Josep Teruel i, posteriorment, el 2006, pels Amics del Campanar d'Esparreguera.

Continuant, el proper punt que trobem és el Cos de Campanes, aquest és un espai obert amb grans finestrals però cobert amb clau de volta. En aquest indret s'hi alberguen les cinc campanes religioses: la Dominica, la Victorina, la Pilar, la Maria i la Margarida.

És una sala de planta octogonal, igual que la sala superior del cupulí. Fa unes dimensions d'ample de 485 cm. Aquest espai, i tal com el seu nom indica, és el destinat a les campanes. Aquestes estan en ús per motius litúrgics (tocs de missa). Funcionen perfectament i són les que s'utilitzen per a repicar.

Finalment, i a través d'unes escales de caragol s'accedeix a la Balconada i a la Sala del Cupulí. Aquest és el punt més elevat que es pot pujar i en el que el visitant es queda més sorprès, ja que les vistes que es poden veure des d'aquest punt són impressionants. Sota la cúpula del Campanar hi podem observar les dues campanes horàries: L'Eulària i la Maria.