La Colònia Sedó, situada al terme municipal d’Esparreguera, al marge dret del riu Llobregat, es distingeix d’altres colònies cotoneres per les seves importants dimensions i per l’ús d’un sistema hidràulic que aprofita al màxim l’energia de l’aigua. 

La turbina, de 1400 CV, que donava l’energia necessària a les seccions de filatura i tissatge de la fàbrica, era la més gran construïda al nostre país. Realitzada totalment de ferro colat, les seves dimensions eren proporcionals al cabal i a la força del salt de l’aigua. 

Avui, a la sala de la turbina, es pot veure la maqueta de la colònia on s’explica la seva història a través d’un muntatge de llum i so, i la turbina, on dins el tub de conducció de l’aigua es projecta un audiovisual tridimensional. 

La visita es completa amb una explicació del sistema energètic que inclou el soterrani de la primera turbina. Un passeig per la colònia ens permetrà visitar: el salt de Broquetes, l’aqüeducte, la casa dels Sedó, l’església, les cases obreres, el teatre, l’escola i les xemeneies. Tots aquests elements permetran copsar la vida social i el procés productiu d’una colònia industrial. 

Història 

La Colònia Sedó va ser fundada el 1846 per Miquel Puig i Catasús que va construir, al costat d’un antic molí fariner ja existent conegut com "Can Broquetes", una fàbrica tèxtil que ben aviat començarà a créixer i a adoptar les característiques clàssiques d’una colònia industrial per, finalment, ja en ple segle XX, convertir-se en una de les empreses més grans i importants dins de la història econòmica i industrial de Catalunya. 

A la mort de Miquel Puig, l’any 1863, el substituirà el seu fill, Josep Puig i Llagostera, que iniciarà la construcció d’habitatges per als treballadors, ampliarà la fàbrica i projectarà diferents obres de desenvolupament i creixement (entre les quals, la famosa resclosa del Cairat) que no podrà portar a terme a causa de la seva mort prematura. Serà el seu administrador i substitut, Antoni Sedó i Pàmies, el que culminarà el procés de creixement i formació de la colònia industrial que portarà el seu nom, el que desenvoluparà tot el procés de producció tèxtil (filats, teixits i acabats) i el que especialitzarà l’empresa en la fabricació de teixits de pana. 

Al mateix temps, Antoni Sedó engrandirà la colònia obrera amb nous habitatges per als treballadors i les seves famílies, i amb la instal·lació de botigues, escoles, església, dispensari, cinema, casino, etc. 

Després de la Guerra Civil (1936 - 1939), s’arriba al màxim creixement de la colònia obrera, però al mateix temps s’inicien els primers símptomes de crisi que s’incrementaran a partir del començament dels anys 1970; la greu crisi del sector tèxtil culminarà l’any 1980 amb el tancament de la fàbrica i la reducció progressiva de l’ocupació dels habitatges obrers. 

Actualment la Colònia Sedó s’ha convertit en un important polígon industrial on tenen cabuda diferents empreses i activitats industrials. En un d’aquests antics espais industrials se situa el nucli central del Museu de la Colònia Sedó.