Tanca

El blog d'Eduard Rivas

13 de novembre de 2022

Entrevista: “Tenim l’obligació de pensar en l’Esparreguera que volem i fer accions” (El Punt Avui, 13.11.2022)

CATI MORELL / TAEMPUS -ESPARREGUERA


És regidor de l’Ajuntament d’Esparreguera des del 2007, quan hi va entrar com a regidor del govern de Paca Fosalba. Després, va ser portaveu del grup municipal del PSC en l’oposició, des del 2011 fins al 2015, moment en què va ser escollit alcalde. Reelegit el 2019, considera que és un privilegi haver pogut viure la política municipal des de totes les esferes: segona línia de govern, oposició, i ara, l’alcaldia.

Què suposa per a algú que ha passat per tots els papers del consistori arribar a l’alcaldia?
Quan arribes a l’alcaldia, t’adones que, per molt que abans hagis estat en el govern o hagis fet oposició, la manera de funcionar de la política municipal és encara molt presidencialista.

Quin balanç faria dels últims set anys?
Quan nosaltres assumim el govern, al municipi hi ha molta necessitat de canvi. Arribem amb la voluntat de fomentar la participació política, perquè veníem del 15-M. Era el moment d’intentar recuperar emocionalment l’Ajuntament i el municipi. Havíem perdut capacitat inversora, l’Ajuntament no estava estructurat, no hi havia planificació... Aquell primer mandat va ser per recuperar el diàleg polític, recuperar els òrgans col·legiats i planificar l’acció de govern.

En què s’ha centrat l’acció de govern des d’aleshores?
Ens hem centrat en dos gran blocs. En primer lloc, l’aspecte social. Som el segon Ajuntament amb més despesa social de Catalunya i el tercer de l’Estat. Prioritzem les persones i els serveis a la ciutadania. Tenim molts serveis que no ens són propis, però els fem perquè hi ha un històric i per convenciment polític: la residència de gent gran, les escoles bressol municipals, amb elevats estàndards de qualitat... I, en segon lloc, estructurar tota la pota de territori i planificar les millores de manteniment. Vam fer quilòmetres d’obres de clavegueram, que és l’obra més ingrata que hi ha, i si això té un cost polític, mala sort! Els moments històrics t’escullen, i ara tocava posar el poble en condicions. Després, vam fer el pla director de seguretat i el pla de seguretat viària i, ara, estem invertint més de 10 milions de romanent a asfaltar, arreglar voreres i millorar equipaments.

Aquest ha estat el mandat de la pandèmia. Com s’ha viscut des de primera línia?
Ha estat un mandat inesperat, de molt patir. Ara, ho veiem amb llunyania, però, en el moment que va esclatar la pandèmia, hi havia molta incertesa i manca d’informació. Com a Ajuntament, vam intentar acompanyar el ciutadà, preveure tota l’alerta sanitària, cuidar serveis i establir-ne de nous, sobretot, per acompanyar la gent gran, portant plats a casa, contactar-hi cada setmana via telefònica per saber com estaven, aglutinar voluntariat, mantenir contactes amb el sector del comerç i les farmàcies, i fer un pla de xoc per fer front a la situació.

Quines són les coses que es van posar en marxa durant la pandèmia i que quedaran?
En la part interna de l’Ajuntament, ha suposat una revolució en la forma de treballar. La implementació tecnològica de tràmits digitals, una plana web nova, cita prèvia a través del web, pantalles digitals per al municipi... S’han generat dinàmiques que són més costoses però que ens fan més eficients. I, finalment, el teletreball! Desconec per què no s’ha aprofitat a tot arreu. Si creiem que, pel simple fet de garantir la presencialitat hi haurà més eficàcia i eficiència amb el treball,en el segle XXI, estem equivocats. Hi ha tècnics i funcionaris que, pel tipus de feina que fan, poden treure molt de rendiment del teletreball. I això ens fa més competitius com a administració.

I de cara enfora?
L’Ajuntament ha guanyat la capacitat de relacionar-se amb la ciutadania i fer-s’hi més proper.

Per tant, han estat dos mandats de continuïtat?
Si el passat mandat, del 2015 al 2019, va servir per generar una obertura al municipi i apropar la institució a la població, aquest mandat, hem fet una nova governança des del cartipàs municipal. Una governança més social, amb un equip de govern que no funciona a partir d’un organigrama jeràrquic, sinó per lògica matricial i, per tant, intentem que hi hagi molta col·laboració entre les regidories, tant en la part política com en la tècnica. Hem creat comissionats i, per exemple, si tenim una iniciativa d’Educació que beneficia la gent jove però també pot incidir en la cultura, ho lliguem amb el comissionat corresponent. Des de l’administració tenim l’obligació de pensar en l’Esparreguera que volem i hem de fer accions en aquest sentit.

La situació viscuda durant la pandèmia ha incentivat la participació?
Passada la pandèmia, hi ha hagut un esclat de necessitat de sortir al carrer, d’opinar, de participar... Ho hem vist, sobretot, en l’àmbit cultural. Ara, estem engegant el projecte de l’Agenda Urbana —hi hem destinat 200.000 euros—, perquè volem fer un procés de participació ciutadana amb dos grans eixos: d’una banda, l’Agenda Urbana en si, basada en una política de concertació, en què la gent ha de poder opinar a través de les entitats i col·lectius, i incidir en allò que l’Ajuntament decideix; i, d’una altra, volem fer dos processos participatius, un per repensar l’antiga carretera, que no s’ha pogut plantejar abans perquè hi havia necessitats més bàsiques, i un altre projecte, a la Colònia Sedó. Aquest últims és un caramelet, però som un Ajuntament molt humil. Hem de ser capaços de generar unes dinàmiques apropiades per relligar totes les administracions involucrades i som conscients que haurem d’anar a buscar recursos fora.

Quins canvis pot aportar la colònia Sedó al municipi?
La colònia Sedó és una oportunitat que hem de reivindicar, perquè si no aquest patrimoni es farà malbé i el perdrem. Geogràficament, la colònia ens queda molt baixa i és molt fàcil donar-hi l’esquena des del poble, igual que durant molts anys hem donat l’esquena al riu. Ara, hi ha el projecte de les vies blaves amb la Diputació, i a Esparreguera volem revertir aquesta situació. És cert que la relació amb la colònia Sedó ha estat per motius d’ubicació, però també hi ha un tema emocional: a la colònia, les condicions laborals eren molt dures, especialment per a les dones i, per tant, hi havia una ambivalència. D’una banda, un sentiment d’estabilitat laboral, i de l’altra, un sentiment d’explotació brutal. Per això, fins que no han passat uns anys i els treballadors ho han paït, no s’ha començat a veure com una part patrimonial que també explica una part de la història del nostres país. Hem de fer entendre que el que tenim aquí és un patrimoni industrial únic: una turbina de grans dimensions, engranatge industrial que moltes colònies no tenen.

Tenen la complicitat de l’oposició en aquest tema?
Sí. No sé si tots amb la mateixa intensitat, però tothom veu que allà hi ha un patrimoni que s’ha de poder reivindicar. En general, amb l’oposició hem tractat grans temes de consens. I això ens ha permès recuperar un cert sentit de municipi. Crec que els mandats anteriors, amb tan poc diàleg polític, han tingut un efecte, i ara, set anys després, amb la pandèmia hem pogut treballar junts. Amb la colònia em sento molt acompanyat, i tenim altres reptes, com ara el Centre Especial de Treball, amb què teníem problemes concrets, i l’oposició ens ha acompanyat. Tenir la maduresa per poder afrontar aquestes situacions és molt bo per al ciutadà. Quan fas política, hi ha una línia vermella: no pots carregar-te la institució només per anar en contra de l’equip de govern.

Els pressupostos participatius han provocat un canvi en la cultura de la participació?
La participació ha estat una pedra angular del nostre projecte. Vam començar el mandat amb pressupostos participatius que han seguit una tònica positiva. Cada any, hem vist com més entitats s’organitzaven per fer propostes, cosa que vol dir que ha quallat, i hem intentat que la part política estigui present a la vila, però també a les xarxes socials i amb altres mecanismes de comunicació.

Com afronta la crisi actual?
És una cosa que no diem mai, però estem en guerra. Després de la pandèmia, quan tothom esperava poder apuntar cap a la recuperació, ens trobem amb una economia de guerra. Hem hagut de mantenir partides per garantir ajuts de serveis socials i per a aliments, i estem patint un drama per tancar pressupostos amb les actuals necessitats. Des del 2009 fins ara, hem tingut anys de crisi, però sense renunciar mai al creixement, i ara, mentre tinguem la capacitat d’utilitzar els romanents podem respirar una mica. Però, entre l’increment de despesa energètica de les instal·lacions municipals i l’increment salarial dels treballadors municipals, és difícil quadrar pressupostos. Tothom parla del dèficit fiscal de Catalunya, però ningú no parla de la situació fiscal dels ajuntaments, quan som els ajuntament els que hem sanejat l’Estat en moments de crisi.

Un dels reptes que s’està impulsant des de la UE amb suport de totes les administracions és la renovació de sistemes energètics. Tenen projectes en aquesta línia?
Estem fent una auditoria d’equipaments municipals per inscriure’ns als fons Next Generation per obtenir ajuts per instal·lar plaques solars. Tenim l’avantatge que aquests recursos estaran disponibles fins al 2025 o el 2026 i val la pena no anar corrents ara, perquè, si correm massa, acabarem patint el doble si no complim tècnicament. Per això, estem organitzant la casa de la vila per veure com ens ho podem fer per accedir-hi. El que sí que estem fent és canviar l’enllumenat i, d’aquí a final d’any, tindrem tot el poble amb led; això ens ajudarà a reduir la factura i la contaminació generada.

Aquest mandat han fet una aposta per la cultura i el model educatiu de l’escola municipal de dansa.
Aquest ha estat un mandat estratègic per a la cultura. A Esparreguera, som terra d’artistes, i l’Ajuntament havia perdut la capacitat de liderar part del món cultural. Ni tan sols teníem una programació pròpia de cultura. En aquesta línia, hem optat per posar al dia l’escola de música i dansa i el seu projecte pedagògic. Tenim la sort de tenir un regidor que és compositor i, per tant, un expert en la matèria, i ell, juntament amb l’equip de l’escola, ens ha permès fer un projecte per posar l’escola al dia. Hem fet això alhora que intentàvem rebaixar-ne els preus. Ara, estem fent una prova pilot i fem estudis comunitaris: l’escola municipal de música i dansa va a totes les escoles de primària i, en l’hora reglada de música, acompanyen el mestre de l’escola. Alguns aprenen a tocar el violí, d’altres fan vent, uns altres fan dansa... Ha estat una iniciativa molt ben acceptada per la comunitat educativa i ha permès obrir l’escola de música i dansa. I creiem que funcionarà. De fet, aquest any, la matrícula de l’escola municipal ha augmentat amb més de cent usuaris. Per tant, ja veiem un cert retorn.

 

FONT: El Punt Avui

Comparteix aquest contingut