Tanca
Política Lingüística 29 d’abril de 2021

Augmenta el nombre d’esparreguerins i esparreguerines que entén i sap parlar el català

Segons dades de la Direcció General de Política Lingüística, a Esparreguera en 12 anys s’ha incrementat en un 2,7% la població que entén el català, en un 8% la que el sap parlar i en un 18% la que el sap escriure. Al Baix Llobregat Nord el percentatge de persones que dominen les diferents habilitats lingüístiques és superior a la mitjana de Catalunya

El 96,9% de la població d’Esparreguera entén el català, el 76,5% el sap parlar, el 58% el sap escriure i el 79,5% el sap llegir. Així ho indica el darrer informe #Català947. La llengua catalana als municipis de Catalunya. Coneixements i usos lingüístics” elaborat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. El document ofereix dades sobre els usos sociolingüístics de la població acompanyades de dades demogràfiques que ajuden a explicar la situació de les llengües als diferents municipis del país i destaca que el percentatge de persones que dominen les diferents habilitats de la llengua catalana s’ha incrementat al municipi en els darrers 12 anys. De les dades que es recullen també es desprèn que 1.747 persones s’han matriculat des del 2010 fins al 2018 al cursos de l’Oficina Local de Català i que des del 2008, 516 persones del municipi s’han inscrit al Voluntariat per la Llengua.

Les dades de l’informe provenen de la darrera actualització de fonts oficials, com l’enquesta d’usos lingüístics de la població, que indica que el 2011 a Esparreguera, 12.425 persones sabien escriure en català, 17.041 el sabien llegir, 16.390 el sabien parlar i 20.762 l’entenien. Si comparem l’evolució de 1999 a 2011, s’observa que tots els paràmetres s’han incrementat: hem passat d’un 94,2% al 96,9% de població que entén el català; del 68,5% al 76,5% que el sap parlar; del 67,1% al 79,5% que el sap llegir; i del 40,2% al 58% que el sap escriure. El regidor de Política Lingüística, Juan Jurado, ha valorat “positivament aquest augment dels índexs en totes les habilitats lingüístiques, un fet que s’explica sobretot per la immersió lingüística a l’escola” i ha destacat que des de l’Ajuntament, juntament amb el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) “treballem per la promoció de la llengua al nostre municipi, a través de l’oferta de cursos i programes del Servei Local de Català i també promovent certàmens i activitats que posen en valor la nostra llengua, com el Certamen Literari infantil i juvenil de Sant Jordi, els Jocs Florals o els Premis de Recerca”.

A nivell comarcal, les dades de coneixements de català del 2018 apunten que al Baix Llobregat Nord, el 67,2% de la població sabia escriure en català, el 87,3% el sabia llegir, el 83,8% el sabia parlar i el 95,7% l’entenia. El percentatge de persones que dominen cada habilitat a l’àmbit territorial del Baix Llobregat Nord és superior al percentatge a nivell de Catalunya, on el 65,3% sap escriure en català, el 85,5% el sap llegir, el 81,2% el sap parlar i el 94,4% l’entén. Segons la mateixa enquesta, al Baix Llobregat Nord, després del català i el castellà, l'anglès és la llengua que més ciutadans saben parlar, aproximadament un 28,3% de la població. Si observem les mateixes dades en funció de l’origen de naixement, al Baix Llobregat Nord, el 99,6% de nascuts a Catalunya entén el català, el 99% el sap parlar, el 97,6% el sap llegir i el 88,6% el sap escriure. En referència als nascuts a la resta de l’estat, el 92,1% entén el català, el 54,4% el sap parlar, el 70,3% el sap llegir i el 19,8% el sap escriure. I, dels nascuts a l’estranger, el 79,1% entén el català, el 52,2% el sap parlar, el 60% el sap llegir i el 35,4% el sap escriure.

Al 2018, al Baix Llobregat Nord amb una població de de 326.800 habitants, hi havia un 23,6% de la població que tenien només el català com a llengua inicial, és a dir, la que la persona va parlar primer a casa quan era petita; un 26,9%, que la tenien com a llengua habitual; i un 29,1% que la tenien com a llengua d’identificació, la que es considera com a personal. El castellà, en canvi, era la llengua inicial del 62,1% de la població, la d’identificació del 56,6% i la llengua habitual del 57% de la població. El mateix informe també apunta que al llarg d’un dia qualsevol, el 76% de la població adulta del Baix Llobregat Nord usa el català, aquest percentatge és més baix al percentatge de població que el sap parlar.

Inscripcions als cursos i programes del CPNL

La responsable del Servei Local de Català, Maria Romero, ha apuntat que “malgrat que és una bona notícia que els índexs en totes les habilitats lingüístiques hagin pujat, la gent que usa habitualment el català representa un 26,9 %, una mala xifra si tenim en compte que quan una llengua té un índex d’ús inferior al 30 % ja està en regressió”. Segons la responsable del Servei Local de Català, aquesta situació només es pot rebatre si la gent que aprèn català l’utilitza al carrer i l’incorpora veritablement a la seva vida quotidiana i ha destacat que el nombre d’inscrits als cursos de català del CPNL i els participants en el Voluntariat per la llengua “són un brot verd que ens ha de fer pensar que anem pel bon camí”.

En referència a l’evolució de les inscripcions als cursos del CPNL, el total d’inscripcions a Esparreguera des del 2010 fins al 2018 ha estat de 1.747 persones. Hi ha hagut una disminució en el nombre d’inscripcions a partir del curs 2010-2011 i s'ha iniciat una recuperació en els últims cursos. El 2017-2018, el total d’inscripcions va ser de 273, 68 inscrits a Inicials i B1, 81 a B2, B3 i Elemental i 124 a Intermedi i Suficiència. El 42,6% de les inscripcions corresponien a alumnat nascut a la resta del món, el 26,5% a alumnat nascut a la resta d’Espanya i el 30,9% a alumnat nascut a Catalunya. Dels nascuts a l’estranger, el grup més nombrós és el dels nascuts a l'Amèrica del sud i l'Amèrica Central (55,2%) seguit dels nascuts al Nord d'Àfrica (12,1%).

Des del 2008, 516 persones inscrites al Voluntariat per la Llengua, un programa per practicar català a través de la conversa, han dit que volien trobar-se a Esparreguera. D’aquestes, 210 són voluntàries i 306 aprenents. Durant aquest temps, s’han fet 519 parelles. Així mateix, 34 persones de la vila han cursat alguna formació a Parla.cat, un entorn d’aprenentatge de català en línia de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura.