El municipi d'Esparreguera alberga un conjunt d'espais d'alt valor natural, paisatgístic i social importants pel desenvolupament sostenible del territori.  Amb Montserrat com a rerefons, els boscos de pi blanc i els antics conreus d'olivera i garrofer embolcallen el principal valor del patrimoni natural d'Esparreguera.

Cal fer especial menció a l'interès geològic d'algunes zones com les situades als límits de la Serra de Rubió com la de Can Roca- Els Blaus, una zona amb gran aflorament de materials argilosos amb còdols i blocs englobats, anomenats farina de falla.

Els espais d'interès natural del municipi més destacables són:

• Montserrat-Roques Blanques-Riu Llobregat. Espai Natural Protegit del Riu Llobregat (ZEPA). Espai Natural Protegit per la Xarxa Natura 2000: Àrees Especials de Conservació

Tot el tram de riu Llobregat que travessa pel municipi d'Esparreguera, forma part de la Zona especial de Protecció de les Aus (ZEPA) de Montserrat - Roques Blanques - riu Llobregat, la qual inclou altres municipis del Baix Llobregat. Aquesta Zepa destaca per la presència de l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), el falcó (Falco peregrinus), el Duc (Bubo bubo), el blauet (Alcedo atthis), etc. Pel que fa als hàbitats, aquesta àrea es caracteritza per jonqueres i herbassars graminoides humits, rouredes ibèriques, herbassars higròfils de marges i vorades llotoses, alberedes, salzedes i altres boscos de ribera, etc.

• Espai Natura Els Blaus - Les Roques Blaves. Espai inclòs en l'Espai d'Interès Natural de Montserrat i en el GeoParc de la Catalunya Central

La zona de les Roques Blaves està situada al voltant del Torrent del Puig, des de la Colònia Sedó fins a Can Roca. És un terreny format per roques molt antigues procedents de la trituració d’esquists (una mena de pissarres), que expliquen el seu característic color blau. Les grans pressions de l’interior de la terra van fer que els esquists, molt durs, es convertissin en una mena de sorra compacta, anomenada milonita, coneguda com a “Farina de Falla”. L’erosió va fer desaparèixer els materials que hi havia a la superfície, deixant a la vista aquestes roques. La forma actual de les Roques Blaves és causada pels agents erosius, que han anat dibuixant xaragalls, que en alguns punts poden arribar a ser de fins a 20 metres de longitud i entre 2 i 3 metres de profunditat. 

La importància de les Roques Blaves recau en el fet que constitueix un límit entre la unitat geològica de la Depressió del Vallès-Penedès i la de la Serralada Prelitoral. En segon lloc, és el resultat d'un procés de deformació de gran magnitud; i finalment, és l'únic indret de Catalunya (junt amb les Ribes Blaves d'Olesa de Montserrat) on afloren aquests tipus de materials milonítics d'origen tectònic. Per tant, presenta un interès científic, didàctic i paisatgístic. Cal destacar que la zona també presenta un gran interès social, fins a tal punt que es realitzà una repoblació amb alzines l'any 1999, després d'un incendi al mateix estiu de 6,5 ha del bosc de pi blanc que acull. Aquesta repoblació es dugué a terme amb els nens de tres escoles d'Esparreguera, l'A.D.F. d'Olesa de Montserrat-Esparreguera i l'Ajuntament d'Esparreguera.

• Montserrat-Sant Salvador de les Espases. Espai Natural Protegit per la Xarxa Natura 2000: Àrees Especials de Conservació

La delimitació d'aquest espai al terme municipal d'Esparreguera s'inicia a l'oest d'aquesta zona, just a la confluència del torrent de Sant Salvador amb el torrent procedent de l'Afrau. El límit remunta el torrent de Sant Salvador, tot envoltant, per l'oest i pel nord, el serrat de Sant Salvador de les Espases. La delimitació coincideix amb aquest torrent fins al seu inici just al nord del turó dels Ducs, ja dins del municipi de Vacarisses. Ocupa al territori municipal una superfície de 10,64 ha.

La particular complexitat geomorfològica del massís determina l'existència de microclimes molt diversos en un espai reduït i una important heterogeneïtat del paisatge vegetal, reflectida en la diversitat dels poblaments faunístics. Per aquesta raó, Montserrat és un dels espais naturals més rics i característics de les serres Prelitorals catalanes. Per la seva situació aproximadament al centre del sistema Mediterrani, és un bon representant del caràcter septentrional i central.

• Falla inversa del Paleozoic (jaciment paleontològic)

La falla inversa del Paleozoic disposa els materials de l'Era Primària per damunt dels materials vermells de l'Era Secundària. Una falla inversa es caracteritza perquè els materials o bloc superior llisca o s'aixeca respecte a l'inferior a causa dels esforços o compressions que realitzen entre ells. Aquesta falla s'estén des de la Bramona fins a Can Vinyals i arriba fins al sud de la Serra de Rubió, amb una longitud de 1250 m. Els materials de l'Era Primària són esquists, mentre que els de la Secundària són gresos del Buntsandstein. L'angle de cabussament varia entre 140/30 i 152/20. Aquesta falla presenta un interès científic i didàctic a nivell universitari, ja que permet identificar els primers processos de deformació que es varen donar a la zona durant l'orogènia Hercínica i posteriorment Alpina. En estar situada en un entorn forestal, presenta un estat de conservació bo.

• Zona boscosa de la Vinya Vella. Àrea d'Interès natural municipal
• Coves del Prim. Àrea d'Interès natural municipal
• Tossal Rodó. Àrea d'Interès natural municipal
• Turó de la Socarrada. Àrea d'Interès natural municipal
• Balma de la Riera de Masquefa. Àrea d'Interès natural municipal
• Cova del Senecó a la serra dels Gatells. Àrea d'Interès natural municipal
• Zona recreativa i natural Pla d’en Puig. Àrea d'Interès natural municipal

Mirador de les Vies Blaves i Montserrat

Esparreguera compta amb un mirador dins del projecte 7 Miradors de les Vies Blaves i Montserrat, ubicat al barri de Mas d’en Gall, al carrer de Can Fosalba. Un punt amb bons accessos i una excel·lent vista panoràmica sobre el massís de Montserrat. Aquesta zona s’integra, a més, dins de la ruta natural d’Esparreguera i s’enllaça amb l’eix de Ponent, tram Montserrat-Corbera, de la xarxa de senders del Baix Llobregat. Així mateix, la ruta natural d’Esparreguera enllaça amb el GR 6.1, tram Esparreguera-Collbató-Montserrat.

El Mirador d’Esparreguera forma part del projecte 7 Miradors de les Vies Blaves i Montserrat, un projecte impulsat pel Consorci de Turisme també preveu crear miradors a Collbató, Castellví de Rosanes, Sant Esteve Sesrovires, Martorell, Abrera i Olesa de Montserrat amb l’objectiu de convertir-los en un pol d’atracció de visitants al voltant dels quals s’expliqui el paisatge, la geologia, la natura i la història de cada municipi.