La nostra vila compta amb un ric i variat patrimoni com podeu observar en el mapa de patrimoni cultural d’Esparreguera elaborat per la Diputació de Barcelona, que recull exhaustivament el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural per tal que es puguin establir mesures de recerca, protecció, conservació i rendibilització social.

Església parroquial de Santa Eulàlia

L’any 1316 Pere de Costa demana permís al Sr. Bisbe Pons de Gualba per fer una capella dedicada a Santa Eulàlia dins el nucli de la naixent vila. Es comencen aviat a fer noves ampliacions del temple a causa de l’augment de la població i del seu enriquiment, gràcies a una floreixent indústria tèxtil. El 1587 es posa la primera pedra de la nova església, el 1612 fou beneïda sense estar acabada del tot. El campanar fou acabat l’any 1636. El campanar té una alçada de més de 60 metres. La façana principal és obra del segle XX. Estilísticament ens trobem davant d’un edifici de plantejament gòtic en les proporcions i en la coberta que és de volta de creueria, però ja trobem la introducció d’elements renaixentistes, com són les pilastres adossades als contraforts o l’entaulament que ressegueix visualment tota l’església.

Sant Salvador de les Espases

Es troba a la vora esquerra del riu Llobregat, sobre el turó aïllat que s’alça a 415 metres sobre el nivell del mar, entre els torrents de l’Espluga i de Sant Salvador. L’any exacte de la consagració no es coneix, però és segur que fou durant el segle X. Té la forma d’una T majúscula, en el braç llarg de la qual es troben la capella i la cisterna i, al mig del travesser, una sala. La capella fou primitivament romànica, en la reforma que es feu al segle XVI, a causa del seu estat ruïnós, s’introduïren els elements gòtics. L’any 1868 el rector d’Esparreguera, feu cessió a la parròquia d’Olesa de Montserrat de tota aquella part de la seva jurisdicció situada a la riba esquerra del riu per la dificultat d’atendre els feligresos de Can Tobella.

L’associació dels Amics de Sant Salvador de les Espases va ser fundada l’any 1972 i són els que s’encarreguen de la conservació de l’ermita. Esparreguera també sempre hi ha pujat a fer un aplec, normalment al mes d’octubre. Tradicionalment aquest aplec l’organitzava la família Marcó.

Santa Margarida del Cairat

Aquesta petita capella es troba al peu de la carretera vella de Monistrol, no gaire lluny del mas de Can Paloma, a la dreta del Llobregat, dins del nostre terme municipal, en els contraforts nord-orientals de la serra de Rubió, sobre el congost del Cairat.

L’edifici és d’estil preromànic i és una construcció del segle X. És una capella d’una nau i absis carrat. El culte s’hi mantingué fins al segle XVIII, gràcies als delmes que pagaven les terres de la Muntanya o la Tallada, l’actual serra Rubió.

El balneari de la Puda

Està situat al límit nord de la comarca del Baix Llobregat, al costat del riu Llobregat, tocant a la carretera d’Abrera a Manresa, dins el terme municipal d’Esparreguera. El terratrèmol centrat a Lisboa l’any 1755, va fer brollar les aigües pudents, encara que ja hi havia abans una petita deu.

La història del balneari de la Puda començà a mitjan segle XIX, però l’existència de la utilització de les aigües és més antiga. Al final del segle XVIII es coneixen les “fonts del sofre”. Així i tot, la utilització de les deus per a cures de bany amb una orientació mèdica té el seu origen el 1818, quan a Espanya ja es considera la importància de les aigües medicinals i en concret de la Puda.

Salvador Garriga era sastre del poble i el 1829 va començar a construir dos edificis de banys, adquirint la propietat de Joaquim Pedrosa i d’en Magí Tobella. Li sortiran tota una sèrie de problemes que no és capaç de superar i s’acabarà suïcidant el 1831.

El seu germà Pau Garriga va voler continuar l’empresa. Per això s’associà amb dos terratinents de la vila: Francesc Castells i Francesc Pedrosa. Finalment, es construeixen dos edificis de banys. Unes riuades el 1842-1843 s’emporten els edificis. El 1844 Antoni Pujades comprà els antics emfiteutes Pau Garriga, Francesc Castells i Francesc Pedrosa les restes dels edificis, els terrenys i les aigües. El 1845 es crea una societat mercantil "Sociedad de agua la Puda", el projecte del nou edifici era de l’arquitecte J. Oriol Bernadet. El 1958 deixa de funcionar el balneari com a tal. El 1964, un fabricant tèxtil d’Olesa de Montserrat, Joan Dalmases, el va comprar i va fer servir només el restaurant i la capella per a casaments i comunions. L’any 1971 hi ha una gran riuada del Llobregat; amb la crescuda, el balneari es va malmetre molt i el seu propietari el tanca definitivament.

Colònia Sedó

Santa Maria del Puig

Campanar d’Esparreguera

La Passió d’Esparreguera